dissabte, 3 de març del 2012

Lluerna o Oriola

L'altre dia me feren una consulta del nom d'un peix. És un tema molt complicat d'explicar, perquè en poques milles de distancia el nom local pot canviar. Per exemple, a Roses  es diu Lluerna, a Palamós Juliola i a Mallorca Oriola.



 L'oriola "Trigla Lucerna" pot viure dels 30m fins als 300m de fondària i en fons de sorra. Poden arribar als 60cm. És característic per tenir taques blavoses i la seva pell es gelatinosa sense espines. El sistema d'extracció és bàsicament  l'arrossegament i ocasionalment a palangre i tremall.

 No l'hem de confondre amb el Rafel "Trigla Lyra", ja veis que és de la mateixa família. Ocasionalment pot arribar als 40cm i viu normalment a fons rocosos i a una fondària com la Lluerna.  Per diferenciar-lo te dues espines òssies que li surten del cap i la seva pell no te taques blaves i te espines.


I tampoc l'hem de confondre amb la gallineta "Chelidonichthys obscurus". És semblant però més petit, pot arribar als 20cm de llargària i viu a fons fangosos. El sistema d'extracció és bàsicament l'arrossegament. És comercialitza mesclat amb la morralla per fer brou o suquet com diuen al principat.





Per cuinar-los:
L'oriola i el Rafel els podem fer aguiats; feim un sofrit amb ceba, alls i tomàtiga, una vegada fet hi romprem unes patates i les sofregirem uns minuts. Afegirem aigua i quan arranqui el bull hi ficarem el peix fet tallades o sencer, hem d'anar alerta si mesclam diferents peixos, no tots tenen el mateix temps de cocció. Quan les patates estiguin cuites hi afegim una picada d'ametlles i moraduix. A l'hora de menjar acompanyat amb un all i oli i un got de vi...bon profit.


Informació obtinguda;
http://www.ictioterm.es
http://www.fishbase.org/search.php
Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya.

dimarts, 28 de febrer del 2012

Taller de nusos a Sencelles.

Avui he anat al CEIP Can Bril, a Sencelles, un poblet de l'interior de Mallorca a realitzar un taller de nusos i temes relacionats amb la nàutica als nins de tercer cicle de primaria. Enguany el tema del centre està relacionat amb el mar.



Els tallers de nusos és van consolidant  per a diferents edats i afegint diferents elements relacionat amb el mar queda una mica més complet.
Han estat dues hores amb 28 nins i nines d'11 i 12 anys. He començat amb la confecció d'un cap, explicació dels diferents tipus de nusos (de tope, d'afegir i d'amarrar) realitzant-ne un parell de cada. 






En haver fet el taller els hi he explicat als nins diferents temes relacionats amb la nàutica; evolució de la vela, procedència de les cartes mercatorianes, maneig d'una carta nàutica i d'una brúixola. Els nens han quedat contents però una mica cansats amb tanta informació.
El que he pogut veure a internet i als diferents viatges, és que per ensenyar nusos ho fan amb una demostració i no hi ha una implicació amb els aprenents, crec que amb un taller és on aprenen l'art de nusos i treballar la psicomotricitat fina.

dissabte, 25 de febrer del 2012

Es Molinar

No fa molta estona es van posar en contacta amb mi per enregistrar un programa de Thalassa a la meva barriada. Aquí teniu el que es va emetre el dia 24 de febrer.

dimecres, 22 de febrer del 2012

Paradeta de "chupa-chups" a la platja.

El desembre de 2010 vaig fer una entrada que avui no podria fer, l'entrada fou la pesca del jonquillo perquè l'han PROHIBIDA.
He estat seguint aquests dies les informacions que han estat publicades i les que m'han contat els meus contactes. Aquest cap de setmana han vingut els nostres amics de la CEE i han precintat totes les  "jonquilleres". Sí sí com ho sentiu, han anat a bordo i les han precintades. Van arribar el divendres i anaren a Pollença, les barques encara no estaven totes amarrades i precintaren les que estaven en terra, al se'n demà totes precintades. La història comença l'any passat quan el Consell Insular de Mallorca presenta els ormejos de pesca tradicionals i no inclou les Jonquilleres i les cataloguen com a ormejos d'arrossegament, clar el "cop" no fa la mida reglamentaria i per aixo les han precintat. Lo millor son les propostes dels comissaris que els hi han proposat que si posen les malles del cop (40mm) com les d'arrossegament sí que poden desenvolupar la pesca, sí,  se deuen pensar que els jonquillos poden arribar a fer mig quilo cada un, la seva grandària  màxima és de uns 6cm, quin passeig per dins les malles que es pegarien amb aquest forat tant grossos.
Ja han arribat els primers acudits per no plorar, els pescarem amb jigging, palangres, nanses...
Les raoles enguany les farem de farina, no seran tant bones però seran més barates.
Una pesca, que jo sàpiga dels meus abans passats, ve del segle XIX ara venen els llestos i la prohibeixen, a veure com acaba aquesta història perquè sinó els pescadors acabaran venent "chupa-chups"a la platja.

dimarts, 6 de desembre del 2011

Encontro de embarcacións tradicionáis de Galicia a Carril

Aquest estiu vam participar a la trobada bianual que fan els gallecs a les seves aigües. Aquests any el va organitzar el poble de Carril, situat a tres kilòmetres de Villagarcia de Arousa. És un poble molt petit i molt conegut pel seus bivalves.

El poble no estava tant capficat dins l'organització com vam trobar a Muros fa dos anys. Després de patir molts de problemes econòmics i un canvi de govern, van estar a punt de suspendre l'Encontro. Van decidir  fer-ho amb tots els entrebancs que se'ls posaren per la proa. El que contava de veritat era unir la gent per poder navegar i gaudir del patrimoni d'aquella terra; gastronomia, musica, balls populars i costums. Les carpes de l'organització estaven a l'entrada del poble que donaven la benvinguda als visitants. Artesans de torn i talla de fusta, del jonc que feien nanses, de la pell e instruments musicals eren els que feien les demostracions i alguns es  podia participar.





La presa de contacta amb la ria me va sobtar, com sempre me passa on hi ha mareas. Des del meu punt de vista, amb una diferencia de latitud i de mar, me posa una mica trist veure el mar com es buida i queda d'un color que la meva retina no hi esta acostumada, veure la platja que torna llarga, el fang i el moll que queda verd... és una sensació que no és habitual per mi, quan la marea retorna el seu nivell màxim me sembla més normal. Al menys dins la Ria el mar no esta tant transparent com a la mediterrani, tot i aixi te el seu encant, si no fos per la qualitat dels nutrient de les seves aigües no es farien tant grans i tant bon els bivalves de l'Atlàntic. A Carril només hi havia previst una sortida a navegar l'horabaixa, a Muros fa dos anys es fèiem dues sortides, supòs que deu ser per les característiques de la zona.
La marea baixa a la ria, només baixava aquell dia 1.5 metres.

Les Dornes amb l'aigua lluny.

Embarcació varada a la platja.

Amb la marea alta les embarcacions ja suren i te una imatge més mediterrània.

Al moll encara no hi havia totes les barques, anaven arribant, era dijous i molta de gent treballava, s'esperaven les barques pel divendres.

 No puc passar per alt el nivell de la Posada del Mar que hi ha a Carril, si hi anau, és garantia de qualitat i preu. Teníem una fam del viatge que no poguérem resistir un pop a la Gallega, almejas de Carril...

Que no falti la menjua, abans de sopar.

La carpa de l'Encontro al moll de Carril.
Al matí vam anar a passejar pel moll a veure les barques al moll.


 L'horabaixa ens embarcarem amb la Dorna Sara O. de n'Avelino, un armador que ens coneguérem al saló nàutic de Barcelona que hi va dur la Dorna d'exposició i ens convidà a navegar a Carril i així va ser, un autèntic plaer navegar amb una embarcació molt confortable i preparada per navegar sol. Al moll hi havia un ambient festiu, molta de gent i ganes de navegar.

La Nena, de Cardona, desafiant la proa d'un més gran...




Aquesta Dorna la van construir per travessar l'Atlàntic, el projecte no és dugué a terme.

Al de Murcia baixant amb empopada, eren 6 de barcada.

 Vam fer una navegació magnifica, les barques navegant per lliure dins la badia de Villagarcia de Arousa fins a Carril. Un dels vaixells duia aquesta mariner de coberta, un gall autòcton de la terra que l'engreixaven a bordo, me imagín que acabara dins de l'olla o al mar, però tal vegada l'indultin per bon obrar damunt de coberta.

Gallus Gallus Trincadensis

La Dorna Sara, vista de popa.
 A l'arribada al port hi havia molt d'ambient a la "Taberna Mariñeira", les panderetes i les gaites animaven la festa a les tripulacions i la gent que anava de visita pel moll. La festa es va allargar fins tard a la carpa i a la taverna.

Al matí següent el dia estava una mica fosc, enteranyinat i fred. Estava previs anar a la illa de Cortegada, que està enfront del port de Carril. Anant al moll vaig veure un parell de curiositats.

Els rems son molt llargs, es creuen, poden bogar amb una mà.

No fa falta tenda de campanya, la vela fa de tendall.

 Una vegada a l'illa de Cortegada, un guia ens indica l'itinerari que aviem de seguir. Una illa amb molta d'història e interessant pel bosc de laurisilva que hi viu.


Vista de Carril des de l'illa de Cortegada.



En arribar al continent el tiberi ja estava preparat a la carpa i la gent fen coa per dinar.


Quina panxeta!

Na  Sara i en Cèsar amb el port de Carril al darerra.
El cap vespre vam sortir a navegar amb la mateixa Dorna, vam gaudir molt de la navegació i de la companyia, a veure sinó serà perquè no estava tant perjudicat...
Aquí teniu uns imatges de la badia de Carril i de la navegació.













Vam fer un intercanvi, una estora per unes botelles de vi fet per n'Avelino.

Tota la tripulació al complet.
Vam gaudir molt d'aquesta trobada i esper d'aquí dos anys poder ser un altre vegada per les terres gallegues amb tota la família i amics, a veure si som més.