dimecres, 29 de juny del 2011

V trobada de vela llatina de Cambrils.


El cap de setmana passat va tenir lloc a Cambrils la V trobada de vela llatina. Vull felicitar a la gent de l'organització i concretament a Jordi Pique i a Gerard Martí que ens van atendre magníficament.



Vam arribar a Cambrils a la nit de divendres i ja trobarem taula posada a la confraria de pescadors. Musclos i fideus rossejats va ser el sopar. En el transcurs del sopar van anar arribant els  participants que faltaven. Vam passar una vetllada molt agradable.


 Al matí ens reunirem a la torre del port, allà es va fer la presentació de la trobada i donaren les instruccions de la navegada. Després les barques sortirem al mar per navegar  davant les platges dels voltants. Ens embarcarem amb la "Santa Espina", uns dels sardinals que van baixar a la trobada juntament amb una embarcació francesa. Els temps ens va acompanyar molt, un ventet agradable i poca mar. 


Onawind Bue den Ben.
En Pere de Prada amb en Sebastià
No poden faltar els bastiments mallorquins a les trobades del Principat.

La Xarina den Jordi Salvador
Encalçàvem als francesos.
A l'arribada al port vam dinar a bordo de les barques.

Horabaixa; VI festa de l'ormeig.
A la platja es va realitzar la festa; mestres d'aixa, adobadors,  pescadors, xarxaires, velers van arrancar les activitats. Hi ha un senyor a cambrils també es dedica a fer nusos, tota la seva vida fent feina al mar i ara esta jubilat, vaig aprendre coses noves darrera d'ell, una llastima que tinguessin tant poc temps per estar junts. Jo vaig fer un taller de nusos amb els infants i no tan infants que estaven a la platja.





Les activitats es van traslladar a vorera de mar on es va fer una demostració de tirar el rall i calar l'artet amb una traïnyera (hi ha molta d'afició de bogar). 


 
La gent va participar d'estirar de les malletes per fer arribar l'artet a terra, van fer una bona pescada (amb una mica d'ajuda del peix de la llotja) i la gent ho va passar molt be. Un grup de teatre va fer una simulació de la subhasta del peix. La festa va acabar amb un concert a la platja. 







Un sopar de germanor a un restaurant ens va fer gaudir d'una nit molt agradable. Una família de cantaires, un d'ell professional, i en Jordi a l'acordió van posar el toc musical.


Al matí següent a la confraria de pescadors una sardinada ens va omplir la panxa per poder anar a fer una visita a la barca "Teresa" construïda a Cambrils i que estan restaurant amb una escola taller que han creat amb al·lots que volen aprendre l'ofici. Al bloc La Mar d'Amics podeu veure unes fotos de la navegació i un vídeo on explica com va començar la restauració de la "Teresa".

A l'any 1911 hi va haver una llevantada a Cambrils, va deixar una quinzena de morts. Els pescadors quan van tornar a terra, encara ni hi havia port, no pogueren treure les barques i van navegar cap a garbí per intentar treure les barques i salvar-se. No pogué ser, les barques és van enfonsar i els pescadors moriren. La navegada del diumenge va consistir amb anar a la platja on van naufragar i llançar una flor al mar en record dels pescadors difunts. La navegació la vaig realitzar amb en Ben, un bot fabricat per ell mateix i que va a rem i amb vents portants a vela.

Un cap de setmana formidable i ple d'amocions i retrobament amb companys que feia estona que no ens veiem i ha estat molt emotiu i hem quedat convidats per tornar d'aquí a dos anys.


dimarts, 21 de juny del 2011

Cambrils i Carril, quina il·lusió...

Els dos propers caps de setmana s'atraquen uns esdeveniments que ens ho passarem d'allò més be i amb moltes ganes de navegar per altres aigües.
 Cambrils; els nostres amics de Cambrils en Jordi Piqué i en Gerard Martí ens van proposar anar a cambrils per la trobada al saló nàutic de Barcelona i no ens ho hem pensat, dit i fet, cap allà anem tota la família. El programa és molt interessant, navegacions, la fira de l'ormeig (crec que estaré dins la meva salsa) que hi participaré activament amb tallers de nusos i xarxes, i tallers de barques de vela llatina amb les conxes de les sípies.



Carril; la federació gallega per la conservació de la cultura marítima i fluvial ens ofereix bianual-ment els Encontros a les seves terres. Fa dos anys varem anar a Muros i ens agrada molt,  l'ambientació del poble i de la seva gent. Férem bones amistats que hem de mantenir. Enguany a carril pot esser un esdeveniment important, que pereix que la crisi el vol apagar una mica. El programa es interessant i recomanable.

Ja vos faré el relat en venir.

dissabte, 18 de juny del 2011

Xarxes de botaló

Al grans vaixells i no tan grans, al botaló solen dur una xarxa per poder anar a fer la maniobra dels flocs o simplement anar tombat per descansar. N'he construïdes algunes i les vos vull mostrar.

DOLPHIN: és una embarcació d'acer de 40mt d'eslora restaurada l'any 2005 a Palma, de propietat alemanya i bandera espanyola. Al començament de les tasques dels caps no la vaig començar jo,  però si les vaig acabar.


Finestra a la xarxa per passar el mort.
La finestra oberta amb el cap dins.
Vaig utilitzar cap negre de 6mm de nylon per la construcció de la xarxa, va ser la primera que vaig fer d'aquestes dimensions. A finals d'any la volen fer nova perquè van a fer la volta al mon i està feta mal bé.

DIRDAM; Goleta turca de 42mt d'eslora de fusta, duia una xarxa feta sense ajustar i el propietari va decidir canviar-la.

Al varador d'Astilleros Mallorca

Vaig utilitzar la xarxa vella per fer la feina al damunt.



Vaig utilitzar 180 mt de cap d'aspecte tradicional  hempex de 6mm.

ISABEL MARIA; es un llaüt aparellat amb vela llatina, te el seu port base a Pollença de 9mt d'eslora. Quan vam anar a Stintino l'any 2005 amb "La Balear" també va venir a la trobada.

Per confeccionar la xarxa vaig utilitzar un cap de Hempex d'aspecte tradicional de 4mm. A començament d'any, me va cridar l'armador per anar a veure la xarxa, no donava fe del que veia, s'havia podrida tota. 
La de baix es la vella, tota podrida.
La he construïda de vell nou, amb un fil blanc del mateix diàmetre i més resistent a les radiacions. El cap (podeu consultar les especificacions tècniques al document adjunt) que vaig fer servir, investigant he descobert que les proves les fan a Dinamarca, crec que allà les hores de sol i la intensitat no és la mateixa, a les illes estan quasi a Africa no en els països nòrdics, on el sol no espitja tant com en aquestes latituds. Crec que en 5 anys el cap no es tenia que podrir d'aquesta manera.

El llaüt ja torna a tenir la seva xarxa.








ALEXA; es un veles de 40mt que m'ha demanat pressupost per fer-li una xarxa nova, la que te instal·lada està deteriorada. A veure si hi ha sort i la puc fer.









 Si voleu fer un taller de confecció de xarxa, ho podem organitzar en voler.