Un dia de pesca.

El dissabte passat varem anar a pescar als voltants del port de Cala Gamba amb la pastera del club. La tripulació estava formada per en Tomeu Rosselló, en Diego Villalonga i jo. Estava previst anar a pescar sípies al reclam i per un descuit del pescador que les havia de guardar, ens varem quedar amb un pam de nassos i férem un pla alternatiu, anar a pescar pops.

Agafat amb la fitora.

La nit abans vaig preparar els ormejos per l’ocasió. Unes línies de monofilament del 40, un plom de 60gr passat per dins, un tornet i 50cm de monofilament del 20 amb un ham a l’extrem, on hi escarem la sépia viva (en aquest cas no). Una pedra de marbre blanc amb 5 braces de fil de 2mm  i un cabdell de fil amb dos peixets artificials per si un cas hi pegava qualcuna sípia.

Pedra de marbre blanc amb els peixos d'esca.

Tiradora, també li diem popera.

Peixet artificial, no és de plom i queda horitzontal.

Al moll on arribaven les barques feia un fred que pelava. Quan vaig veure entrar el llaüt “Bernardino”per la bocana, veient els gestos que feia el patró ja vaig veure que no havia guardat les sípies. Vaig pensar que en lloc d’anar a pescar les sípies aniríem a pescar pops, agafant uns peixos de coberta. 

Hi ha una anècdota que reflexa el patiment d'aquesta gent de la mar. Va ser una nit molt freda, fins i tot va nevar a nivell de mar, traient les xarxes tenien neu en coberta i un dels pescadors, en Miki, quan va arribar a terra va dir "avui no es veien gavines sinó pingüins". 

Podem apreciar la neu damunt del Galatzó i el nivell baix de l'aigua degut a les calmes de gener.

Al moll de Cala Gamba ens varem trobar amb en Tomeu, que ja esperava a bordo de la pastera, vam embarcar i per fora. En Diego és un expert en imatge i va enregistrar l'eixida, en Tomeu als rems i jo preparant els ormejos. 

A la bocana del club vàrem amollar la pedra de marbre blanc, que és el reclam visual (es fa servir una pedra pel pes)els pops els atreu el color blanc i uns peixos amarrats banda amunt de la pedra con a reclam per l'olfacte. La que varem fer servir nosaltres és sense hams, vol dir que encara és una pesca més selectiva, el pop no s’enganxa i el pescador ha de ser més fi. Des de terra es fa servir un altre ormeig que du uns hams i també és blanc, el que diem la "tiradora" o “popera” que també és per agafar els pops. Explicarem un poc les característiques del pop esperant a que piqui.

Característiques; El pop (Octopus vulgaris); és de la família dels mol·luscs i classificats dins els cefalòpodes (que tenen els peus al cap). Te el cos en forma de globus i no te aletes natatòries, el seu sistema de propulsió és a xorro, agafa aigua dins el mant i l’expulsa pel sifó amb força expulsant l’aigua i si està en perill pot amollar unes gotes de tinta creant un núvol negre al voltant i així el depredador no sap cap on a anat.
Però el seu secret està en el camuflatge, és capaç de tornar del color del fons en segons gràcies als cromatòfors que te per tot el cos. És de la família dels octòpodes perquè te vuit cames, que no totes son iguals i tenen dues fileres de ventoses. 

Ni ha una que és molt important, la que utilitzen per la reproducció que es l’hectocòtil, fan anar l’esperma pel mig dels tentacles dins un espermatòfor que és introduït dins el mantell de la femella amb l’hectocòtil, on es fecunden els ous i son dipositats dins càpsules formant ramells aferrats a les roques a poca aigua, aquest procés es du a terme des del mes de desembre fins a març, quan fa l’eclosió l’ou, l’individu nascut no te un procés larvari, ja es sembla als seus progenitors i comença la migració tròfica a més profunditat, fins als 100 o 150m, per trobar més aliment i menys depredadors. És pesquen amb tremalls, nanses,  arrossegament, artesanal amb embarcació i des de la costa...

Dins la família dels octòpodes podem trobar altres espècies que es pesquen al litoral com pot ser el trobiguera (Octopus macropus), te una curiositat i es que s’allarga molt i es pesca al tremall i a l’arrossegament. El mesquer (eledone moschata), bàsicament es pesca a l’arrossegament. El blanc (eledone cirrosa) es pesca a l’arrossegament.

En Tomeu Rosselló als rems de la pastera.

Detall de la fitora.

El primer que es va aferrar ens va collir despistats, anaven treien un fil que havia perdut un pescador de canya des de terra. Teníem el sol de cara i jo duia roba cridanera, el pop quan s'atracava a la pastera, que també és de color cridaner, s'amollava, ens varem capgirar i dins l’ombra el vaig poder agafar amb la mà. Amb el segon varem jugar una mica, l'alçàvem fins a cara d'aigua i es desferrava, per poder enregistrar-ho bé. El varem escalivar i no s'atracava, al no poder-ho agafar amb les mans finalment el vaig clavar amb la fitora quan estava al fons.

Estava a punt d'agafar-lo.

Una mossegada el mig del ulls per matarlo fotos D.V.

Anècdotes.

A l'Aula del Mar, que estava a l'edifici antic de l'Arenal i ara està a l'edifici de Can Sales, al molinar. Hi tenien unes peixeres amb diferents espècies, a una d'elles tenien un pop. El pop sortia de la peixera on estava i anava a les altres peixeres, se fotia el peix i tornava, així ho va fer un parell de vegades i els biòlegs no sabien com podien fugir els peixos de la peixera. Un dia  van decidir fer guàrdia i van veure com el pop sortia de la seva peixera i es ficava dins l'altra a menjar i tornava. Li varen posar una tapa amb un pes i no va poder tornar a sortir.

Quan jo era nin no hi havia tants d'entreteniment com avui, els més vells sempre te feien entremaliadures. Un dia el meu pare me va enviar a l'apotecaria a dur un pop trobiguera,  tenen la característica que es van allargant. Jo el duia a la mà i de camí la gent que estava asseguda al bar me feia befa del que duia a les mans, perquè la gent del lloc sabia lo que era un trobiguera i es feien un fart de riure, quan vaig arribar a l'apotecaria el pop ja arrossegava pel terra, me va dir l’apotecari amb una rialla que el podia tornar a bordo, hi havia complicitat entre ells. Ja no me bastaven les dues mans per aguantar-ho i el pop arrossegava  més per terra, quina vergonya quan vaig tornar a passar per davant del bar.

Un dia vos contaré el conte de la llagosta, la morena i el pop.

Historietes de banda, els pops també es poden pescar professionalment d'altres maneres. Amb l'arrossegament, tremall, nanses i qualsevol utensili que el pop es pugui ficar dins. A Xàbia n'utilitzen uns que el nostre amic Amadeu Ros ens dirà com es diuen i con les fan servir, a Mallorca no es fan servir aquest ormejos i jo no record de com es diuen.

 Estibats al moll de Xàbia l'any 2006

Quan estàvem ja amarrat a terra i berenant, varem veure sortir un altre pic la pastera  pel mateix lloc on varem anar nosaltres, el que fa l'enveja, en Bernat Oliver i en Toni Jover que ens varem veure arribar amb la gran pescada no es varen resistir i ho varen anar a provar ells.

Bogant amb la pastera.

El dia que cuini els pops, el faré amb ceba i vos contaré com ho faig.

Vull donar les gracies a nen Tomeu per gestionar el tema de la pastera i a nen Diego per donar-me gran part de les fotos d'aquesta entrada.

Queda pendent anar a pescar les sépies al reclam i en sortir vos ho contaré.

Jonquillo o larva d'aladroc?

 Els esdeveniments d'aquests darrers dies a la xarxa Facebook  sobre si el jonquillo és el mateix que el chanquete m'ha tingut sense dormir  i he posat els meus contactes en recerca  sobre el tema; a la part de l'Institut Oceanogràfic de les Balears, que hi tinc relació des de fa temps, i a un lingüista que fa feina amb n'Aina a l'IES d'Andratx.

A l'IOE de les Balears,  la meva amiga Patrícia Reglero, m'ha enviat un escrit envers al dubte que li vaig formular i el vos adjunt talment com el m'ha enviat ella;

Te cuento respecto a tu duda (he consultado también con mi compañero que es mallorquín de pura cepa). Como dices la pesquería del jonquillo aquí es sobre el Aphia minuta. De hecho, según creemos, en la actualidad sólo en las Baleares hay una pesquería del Aphia minuta y efectivamente corresponde al jonquillo. Y que se sepa nunca ha habido una pesquería dirigida a ningún estadio larvario y por lo tanto  la pesquería de jonquillo hace años también correspondía a Aphia minuta. Es mas, las larvas de Engraulis encrasicolus son poco abundantes alrededor de las islas comparado con la zona de plataforma de la península (Selva, Tarragona, Málaga etc) asi que no puede haber una pesquería dirigida a larvas.  

En la actualidad, en el sur de España, sobre todo en la zona de Málaga, se pesca el chanquete y la especie como dices es el Engraulis encrasicolus en su etapa larvaria. El Engraulis encrasicolus es igualmente la especie que se denomina anchoa y boquerón dependiendo de la zona de España.  En conclusión: jonquillo Aphia minuta, chanquete larvas de Engraulis encrasicolus.

AHORA…en el pasado puede ser que hubiera en Andalucia una pesquería dirigida al Aphia minuta que se denominara pesquería de chanquete, pero el Aphia minuta despareció (no estoy segura de si ha desaparecido del todo o casi) y puede ser que entonces se cambiara de especie objetivo y se empezara a pescar Engraulis encrasicolus manteniendo el nombre de pesquería de chanquete. Entonces puede ser que hayan asimilado en la traducción jonquillo con chanquete en relación a la posible pesquería de Aphia minuta denominada chanquete en el pasado en Andalucia. Si estas interesado puedo contactar con un colega en Cádiz que me informe con certeza de si la pesquería en el pasado sobre Aphia minuta en Andalucia se denominaba de chanquete. Dime cosas.

 

I l'altre punt de confusió és lingüístic, el andalusos fan servir la paraula chanquete per un peix que no és, perquè segons la resposta de na Patrícia de l'oceanogràfic hi ha vestigis d'unes captures de aphia minuta que ara no hi són. 
Crec que a la wikipedia  hi ha una errada sobre el nom del chanquete,  en el nom vulgar s'hauria de dir boquerón o anchoa, i no el nom científic, que és aphia minuta (Risso, 1810).

A l'Institut d'estudis catalans surt una definició que és la del  xanguet i etimològicament no se si la paraula "chanquete" ve de xanguet o viceversa, que és refereix a les dues espècies amb dues accepcions, també a l'enciclopèdia.cat podem trobar un altre definició de xanguet que encara confirma més que no es el jonquillo.

En el RAE a la definició de chanquete tampoc deixa clar la definició que diu que és de la família dels gòbits però que se sembla a l'aladroc.

El nostre lingüista d'Andratx ens comenta que es un tema molt interessant, podria dur uns anys de recerca de la paraula en qüestió. Cercarà el vincle de la paraula "jonquillo" que li pareix que ve del segle XVIII, pel començament de la paraula que ve de jonc i que la terminació "illo" no és de procedència de la llengua catalana.

Conclusió:

 La paraula Xanguet  "chanquete" en castellà, es refereix a l'espècie Aphia minuta, a les Balears i també al sur d'Espanya. Però que vulgarment es fa servir la paraula "Chanquete" per referir-se al peixet fregit, mida petita, i és tracta d'una altra espècie d'alevins, vull dir que està en fase larvària i no li ha sortit la pell fosca ni les escates, és a dir, "el "Chanquete" com a vocable vulgar a Andalusia són petits peixos de aladroc, Engraulis encrasicolus, que encara poden créixer i el jonquillo es capturat en la seva edat adulta.   

 També puc dir que si miram la procedència de les dues espècies, el jonquillo és bentònic (que viu aferrat al fons) i l'aladroc és una espècie pelàgica, que viu a la capa superficial del mar. Aixo ho sé perquè quan fèiem la recerca de les espècies amb la sonda, es veu aferrat al fons i si no està ben aferrat al fons no es jonquillo. Sí està desferrat del fons poden ser esparralls, jarret, xucles...

A la còpia d'una gravació es veu la taca de peix que està aferrat al fons damunt de la línia del fons, fins i tot es pot veure al sobre fons que pareix una roca d'espès que esta el peix, (aquesta compressió del peix és el seu sistema de defensa, els depredadors domés es poden menjar el que hi ha defora de la mola) i l'embarcació a la superfície. Aixi es com es cerca'n les moles per poder-les agafar.

Reproducció de la recerca d'una mola de jonquillo.

N'Aina també corrobora el meva hipòtesis i creim que és un problema lingüístic, gràcies a Linneo i la nomenclatura binomial es poden aclarir científicament alguns d'aquest dubtes.

Si trobau d'altre informació vos ho agrairia que me la feu arriba per acabar aquesta recerca que seguiré des de l'Oceanogràfic, el lingüista, la llotja del peix i poder esbrinar, des de l'arxiu de Mallorca,  de quan es fa servir el vocable "jonquillo".

He intentat aclarir els dubtes i esper no embullar-vos més.