El Ple es va avançar, sense saber el perquè, una hora no podent arribar a llegir el meu manifest a la sala. me va sabre molt de greu no poder expressar els meus sentiments.
Més de deu intervencions van donar pas a la votació en el plenari per aturar o seguir amb tràmits del projecte.
Voldria destacar la intervenció del Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palma, dient, amb una vista des del mar, que seria un desastre, com ja tenen amb d'altres experiències, regeneracions de platges, ports esportius(Portals, Adriano...) afectant a les pesqueries a la pesca artesanal, com la del Jonquillo.
Aquest es el que havia de llegir al Ple i que va llegir na Margalida Ramis del GOB.
Som en Jaume Amengual del Molinar de tota la vida. Parlaré en representació de la Plataforma Salvem el Molinar, ARCA i el GOB. Estam aquí per seny, sentiment i compromís amb el nostre barri i la nostra ciutat, que estimam i desitjam conservar el port pel nostres fill i filles. El meu pare, com altres veïns, era pescador i el seu port base era el CMM de Llevant. Molts de nosaltres corríem per damunt del moll, aprenguérem a nedar, adobar xarxes, i desfer peix emmallat.
Estem parlant del
club mes antic de les Balears i un dels més antics d’Espanya, i precisament per
això, venim a dir que la proposta de nou
port que planteja’n, és arrasar amb tota la historia del barri. Pretenen augmentar
més d'un 700% respecte de l'actual. Les instal·lacions passarien d'ocupar una superfície
de 9.900 m2 a 74.000 m2 del projecte proposat, com a 15 camps de futbol. Els
socis representen menys del 3 % dels veïnats del Molinar, es a dir, 0,06 % dels
veïnats de Palma. La solució als seus problemes, no pot, ¡¡DE CAP MANERA!!, causar
un greuge al 97 % de la població del barri i al 99,94 % dels ciutadans de Palma,
que venen a gaudir de l’únic passeig marítim on la ciutadania pot passejar a
ran de mar en família. Quan el CMML va agafar la concessió, van adquirir el
compromís de mantenir totes les instal·lacions portuaris i l’edifici en bon
estat. La concessió implica el manteniment i és obvi,¡no ha estat així!
Ara preocupa la pèrdua
de la concessió, però enlloc diu que s’hagi de fer una remodelació d’aquesta
magnitud, el que demana l’administració és una millora en inversió econòmica
d’un 20%, que no te perquè implicar una ampliació d’amarraments o de superfície.
Es vol canviar el mirall d‘aigua existent
per ciment: pàrking, piscina, pàdel, edificis de vidre de 2 plantes d’alçada, i
3000m2 per fer el varadero a tocar del passeig, amb un travelift de 20tn (una grua de grans dimensions),
això vol dir que podrien treure embarcacions 5 vegades més gran de les que es
treuen avui en dia, amb el conseqüent impacte visual i acústic que això
produirà.
Les escolleres perpendiculars al passeig previstes, farien perdre
la nostra façana marítima. Ara podem gaudir del Castell de Bellver... i de la Seu...
des del passeig. Amb aquest nou port, un mur de pedres de l’escollera i de
ciment seria el que tapes la perspectiva.”Qui
ara veu la mar veuria un llarg... i gran
mur de formigó”. Qui ara veu el port, veuria un enorme aparcament de prop de 300 places, una pista de pàdel, tres
edificis de dues alçades, una enorme grua... i a una distància de tres camps de
futbol , allà lluny, veuríem el mar, preciós!!! És modificarien les corrents marines
i les zones de bany segur que també. On aniríem a nedar? ... a la piscina del
club?
Consultada l’empresa AVALUA, dedicada a fer mesuraments acústics, ens
confirmen que vulneraria la Llei de renous 37/2003, que especifica taxativament que les administracions han de vetllar
per totes aquelles àrees urbanes tranquil·les existents, perquè no es vulneri
l’harmonia de la població.
A la zona on es vol
fer aquesta obra, hi ha diferents espècies de flora i fauna que estan
catalogades d’interès especial, tal com es recull al llibre blanc de protecció
de les espècies, editat pel Govern Balears. De fet, l’informe tècnic de l’ajuntament,
parla de les mancances d’aquest i el qualifica
de, NO positiu. Si es dugués a terme aquest projecte, durant tot el procés de
construcció, les aigües estarien tèrboles i amb materials en suspensió. Al Port
Adriano, Calvià, desprès de 2 anys de la
finalització de les obres, les aigües encara no s’han recuperat; precisament
per això la Confraria de pescadors de Palma es va manifestar totalment en contra
d’aquesta remodelació.
S’incrementarien
els problemes de mobilitat als carrers del barri. Ja patim la pèrdua de
personalitat que implica la nova rotonda que s’està construint a tocar del Coll
den rabassa , per cert, carregant-se l’únic espai rural que queda al molinar,
explotat per una vaqueria, que ara queda xapada per una carretera de doble
sentit... i, ¿ara volen destrossar la postal de nostre barri?...val la pena fer
aquest macroport?
Les tendències Europees,
son mantenir els ports petits
per conservar l’encant i l’economia. Fins
i tot, és fan PORTS MUSEU (podeu veure www.port-musee.org a la Bretanya
francesa (Duarnenez) com s'ha conservat el port antic, les costums i els oficis,
dels que fan demostracions a diari. A Palamós,
que encara ho tenim mes a propet, hi ha un Museu, al port, dedicat a “la pesca”
i que te gran afluència de públic i es
fan moltes activitats per els infants de les escoles i que ara tenen un
projecte de “Memòria Viva”, ho podeu veure a www.museudelapesca.org
Amb aquesta casta
de projectes innovadors, es donaria a conèixer
el port del molinar i el barri, als turistes, i
entendre la cultura marinera de la zona. ¿Saben que dins el barri encara hi ha
famílies de pescadors que hi viuen directament?, en concret més de 20 famílies
de pescadors i 25 famílies de peixaters, i que també hi ha cinc mestres
artesans relacionats amb la mar; 2 mestres d’aixa, 2 mestres velers i 1 mestre xarxer,
reconeguts per la conselleria de comerç e industria. A la nostra barriada
encara hi ha un potencial humà per poder desenvolupar els diferents oficis que
estan relacionats amb la mar i que, com fan a altres llocs, es recupera i
conserva la memòria viva. En els països cultes com (França, Regne unit, Dinamarca,ect)
els ports petit amb interès
pintoresc o històrics, ¡no es toquen...
no s’esbuquen!!!
Fent aquesta remodelació,
el patrimoni marítim i el patrimoni terrestre es ressentiria i
molt. És desmesurada, destructiva i sembla especulativa.
SI A LA REMODELACIÓ
NO A L’AMPLIACIÓ
SI AL PORT PETIT!!!
És la meva postura i la de la gran majoria de la gent que s'estima el barri.
salut