Aquest estiu vam participar a la trobada bianual que fan els gallecs a les seves aigües. Aquests any el va organitzar el poble de Carril, situat a tres kilòmetres de Villagarcia de Arousa. És un poble molt petit i molt conegut pel seus bivalves.
El poble no estava tant capficat dins l'organització com vam trobar a Muros fa dos anys. Després de patir molts de problemes econòmics i un canvi de govern, van estar a punt de suspendre l'Encontro. Van decidir fer-ho amb tots els entrebancs que se'ls posaren per la proa. El que contava de veritat era unir la gent per poder navegar i gaudir del patrimoni d'aquella terra; gastronomia, musica, balls populars i costums. Les carpes de l'organització estaven a l'entrada del poble que donaven la benvinguda als visitants. Artesans de torn i talla de fusta, del jonc que feien nanses, de la pell e instruments musicals eren els que feien les demostracions i alguns es podia participar.
La presa de contacta amb la ria me va sobtar, com sempre me passa on hi ha mareas. Des del meu punt de vista, amb una diferencia de latitud i de mar, me posa una mica trist veure el mar com es buida i queda d'un color que la meva retina no hi esta acostumada, veure la platja que torna llarga, el fang i el moll que queda verd... és una sensació que no és habitual per mi, quan la marea retorna el seu nivell màxim me sembla més normal. Al menys dins la Ria el mar no esta tant transparent com a la mediterrani, tot i aixi te el seu encant, si no fos per la qualitat dels nutrient de les seves aigües no es farien tant grans i tant bon els bivalves de l'Atlàntic. A Carril només hi havia previst una sortida a navegar l'horabaixa, a Muros fa dos anys es fèiem dues sortides, supòs que deu ser per les característiques de la zona.
 |
| La marea baixa a la ria, només baixava aquell dia 1.5 metres. |
 |
| Les Dornes amb l'aigua lluny. |
 |
| Embarcació varada a la platja. |
 |
| Amb la marea alta les embarcacions ja suren i te una imatge més mediterrània. |
Al moll encara no hi havia totes les barques, anaven arribant, era dijous i molta de gent treballava, s'esperaven les barques pel divendres.
No puc passar per alt el nivell de la Posada del Mar que hi ha a Carril, si hi anau, és garantia de qualitat i preu. Teníem una fam del viatge que no poguérem resistir un pop a la Gallega, almejas de Carril...
 |
| Que no falti la menjua, abans de sopar. |
 |
| La carpa de l'Encontro al moll de Carril. |
Al matí vam anar a passejar pel moll a veure les barques al moll.
L'horabaixa ens embarcarem amb la Dorna Sara O. de n'Avelino, un armador que ens coneguérem al saló nàutic de Barcelona que hi va dur la Dorna d'exposició i ens convidà a navegar a Carril i així va ser, un autèntic plaer navegar amb una embarcació molt confortable i preparada per navegar sol. Al moll hi havia un
ambient festiu, molta de gent i ganes de navegar.
 |
| La Nena, de Cardona, desafiant la proa d'un més gran... |
 |
| Aquesta Dorna la van construir per travessar l'Atlàntic, el projecte no és dugué a terme. |
 |
| Al de Murcia baixant amb empopada, eren 6 de barcada. |
Vam fer una
navegació magnifica, les barques navegant per lliure dins la badia de Villagarcia de Arousa fins a Carril. Un dels vaixells duia aquesta mariner de coberta, un
gall autòcton de la terra que l'engreixaven a bordo, me imagín que acabara dins de l'olla o al mar, però tal vegada l'indultin per bon obrar damunt de coberta.
 |
| Gallus Gallus Trincadensis |
 |
| La Dorna Sara, vista de popa. |
A l'arribada al port hi havia molt d'ambient a la "
Taberna Mariñeira", les
panderetes i les gaites animaven la festa a les tripulacions i la gent que anava de visita pel moll. La festa es va allargar fins tard a la carpa i a la taverna.
Al matí següent el dia estava una mica fosc, enteranyinat i fred. Estava previs anar a la illa de Cortegada, que està enfront del port de Carril. Anant al moll vaig veure un parell de curiositats.
 |
| Els rems son molt llargs, es creuen, poden bogar amb una mà. |
 |
| No fa falta tenda de campanya, la vela fa de tendall. |
Una vegada a
l'illa de Cortegada, un guia ens indica l'itinerari que aviem de seguir. Una illa amb molta d'història e interessant pel bosc de
laurisilva que hi viu.
 |
| Vista de Carril des de l'illa de Cortegada. |
En arribar al continent el tiberi ja estava preparat a la carpa i la gent fen coa per dinar.
 |
| Quina panxeta! |
 |
| Na Sara i en Cèsar amb el port de Carril al darerra. |
El cap vespre vam sortir a navegar amb la mateixa Dorna, vam gaudir molt de la navegació i de la companyia, a veure sinó serà perquè no estava tant perjudicat...
Aquí teniu uns imatges de la badia de Carril i de la navegació.
 |
| Vam fer un intercanvi, una estora per unes botelles de vi fet per n'Avelino. |
 |
| Tota la tripulació al complet. |
Vam gaudir molt d'aquesta trobada i esper d'aquí dos anys poder ser un altre vegada per les terres gallegues amb tota la família i amics, a veure si som més.
El poble no estava tant capficat dins l'organització com vam trobar a Muros fa dos anys. Després de patir molts de problemes econòmics i un canvi de govern, van estar a punt de suspendre l'Encontro. Van decidir fer-ho amb tots els entrebancs que se'ls posaren per la proa. El que contava de veritat era unir la gent per poder navegar i gaudir del patrimoni d'aquella terra; gastronomia, musica, balls populars i costums. Les carpes de l'organització estaven a l'entrada del poble que donaven la benvinguda als visitants. Artesans de torn i talla de fusta, del jonc que feien nanses, de la pell e instruments musicals eren els que feien les demostracions i alguns es podia participar.
L'horabaixa ens embarcarem amb la Dorna Sara O. de n'Avelino, un armador que ens coneguérem al saló nàutic de Barcelona que hi va dur la Dorna d'exposició i ens convidà a navegar a Carril i així va ser, un autèntic plaer navegar amb una embarcació molt confortable i preparada per navegar sol. Al moll hi havia un ambient festiu, molta de gent i ganes de navegar.
Vam fer una navegació magnifica, les barques navegant per lliure dins la badia de Villagarcia de Arousa fins a Carril. Un dels vaixells duia aquesta mariner de coberta, un gall autòcton de la terra que l'engreixaven a bordo, me imagín que acabara dins de l'olla o al mar, però tal vegada l'indultin per bon obrar damunt de coberta.
Una vegada a l'illa de Cortegada, un guia ens indica l'itinerari que aviem de seguir. Una illa amb molta d'història e interessant pel bosc de laurisilva que hi viu.
2 comentaris:
Ei, Jaume!
Quins bons records, eh? Sempre és un plaer tornar a Galícia, per retrobar els amics, per navegar en aquests paisatges fantàstics, per la tradició marinera que hi ha, per la cuina... en fi!
Tot i ser mediterrani fins al moll de l'os, cada vegada m'agrada més l'Atlàntic. Trobo que és un mar ric, ple de vida... al menys aquesta és la sensació que em donen les marees, que quan baixen deixen tanta vida al descobert, i al cap d'unes hores les platges estan netes i polides, com acabades d'estrenar. A mi m'agraden molts aquests canvis del paisatge marítim. Suposo que vivint en una illa com Mallorca no ho noteu tant, però aquí a la costa central de Barcelona, el paisatge és molt més monòton. Una cosa que també em va cridar l'atenció de la costa gallega la primera vegada que hi vaig anar, és això que en molts llocs el bosc arribi fins a la vora de l'aigua. A la nostra costa gairebé no es veu, perquè està tot urbanitzat i asfaltat.
En fi, que es farà difícil esperar fins al proper encontro per tornar a Galícia.
A reveure!
Sembla que en Jaume t'ha deixat una mica de temps ,per a fer aquesta entrada. Enhorabona, molt bonica i per a mi que no vaig poder anar; he vist Carril,el seu mar i els amics.
El mariner de fortuna.
Publica un comentari a l'entrada