dijous, 23 de desembre del 2010

La pesca de jonquillo

Jonquillo dins el plat.
Quan era nin, embarcava amb el meu pare per anar a pescar jonquillo, feia molt de fred, no hi estava acostumat perquè estava arredos a l'aula de l'escola. Encara no teníem sonda i pescar era un instint, per part dels vells, cercant el peix pels racons de la baia de Palma. Segons com venia el peix dins el cop (part de la xarxa on queda el peix) sabien cap on seguir fent la feina. Va arribar la sonda, una sonda que gastava paper, un paper que es cremava quan hi passava una agulla electrificada, que amb el suport metàl·lic que tenia al darrera, cremava el paper amb el senyal del transductor (ve a ser l'ull de la sonda i està davall de la línia de flotació). Varen arribar les sondes de color i amb molta potència, són les que es fan servir actualment. Es va començar a seleccionar on es feia la feina, si no hi havia peix, no es calava l'ormeig.
El peix es marca amb un rodador (una boia amb un cordell de fil i un pes) que s'amolla quan es veu la mola de peix i es fan unes voltes al damunt; si no es mou del lloc, és jonquillo o cabotí, i després es fa la feina per veure si el podem agafar, estant fora de perill de les roques, la correntia...
Es un sistema de pesca semi pelàgic, que toca el fons però no es d'arrossegament, i se pesca d'aturat amb la barca fondejada i amarrada per un costat, per l'altre es fa servir per la maniobra de la jonquillera. La tècnica que es fa servir, intentaré explicar-la el més clar possible i al vídeo també ho veure-ho, és una vegada localitzat la mola de peix amb la sonda es fondeja i s'amolla una tralla de cap i unes boies (cabresteres) fins arribar al peix, on hi ha el rodador, amollam la jonquillera envoltant el peix i amollant una altre tralla fins arribar a les cabresteres. Es comença a virar de les tralles, de proa i de popa, amb l'ajud d'una màquina,  fins que arriba la xarxa i el cop, que es on hi trobarem les captures, si tot a anat bé. Al llibre de'n David Oliver, La mar quotidiana, a la pàgina 17, dalt a la dreta, surt una embarcació que està pescant a la jonquillera a mà.



 Pesca realitzada a bordo de na Rossa amb n'Isidor i n'Enrique.




El jonquillo, aphia minuta, és una espècie que es pesca els mesos de desembre fins a març. És un gòbit  molt petit que quan és adult pot arribar a fer 50mm. Es un peix que va en manades, moles que és com els hi deim nosaltres i sol estar mesclat amb diferents espècies com pot ser el cabotí, Pseudaphia ferreri, una espècie semblant però de menor qualitat i valor comercial, només arriba als 40mm de llargària, s'anomena així en honor a l'ictiòleg menorquí Jaume Ferre, fou descrita per a la ciència per Odon de Buen i Louis Fage el 1908, a partir d'exemplars de les balears. 

Cabotí, te un color més marró i te la panxa platejada.
El seu hàbitat es a fons entre els 3m fins a 50m en fons de posidònia i arena, també a vegades es posa damunt de la roca. És una espècie que quan arriba a adult es mor, no es cap larva de cap altre peix i el temps de vida es reduït. Aquestes podrien ser possibles captures mesclades amb la jonquillera que es podries agafar de manera accidental.
Raor (Xyrichthys novacula)

Donzella (mascle per la seva coloració) (Coris Julis)

Esparrall  (Diplodus annularis)

Variada o vidriada (Diplodus vulgaris)

Calamar (Loligo vulgaris)

Moll de roca (Mullus surmuletus)
És una de les espècies d'interès comercial a Mallorca i el dia 20 del present es va donar el sus per pescar-ho, com es publica al diari de Mallorca i al dia després, amb sorpresa dels pescadors, el preu a la llotja del peix es va pagar a 20€/q, una quantitat molt baixa per fer un any que no es pescava. Quan es feia la venta del peix amb les patrones, així s'anomenaven els que venien el peix a la llotja els matins, que solien ser família i defensaven millor el preu del peix de la barca que no a la subhasta a la baixa, que passa per una cinta i amb un comandament  a distància es compre el producte.
A l'hora de posar el jonquillo dins l'olla es cuinarà segons la zona, a ca nostre es cuina d'una manera molt simple, en feim raoles,  son com a pilotes (mandonguilles) esclafades, a casa les faig amb un parell d'alls tendres, ous, sal, pebre bo i jonquillo, no hi pos mai farina.
Quan pescava, que fèiem ranxo a bordo, quan l'arros o fideus els hi faltaven dos minuts per estar cuits hi posava una grapada de jonquillo dins, pareixien cucs, però estaven boníssims. 
        

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Magnífic! Endavant Jaume, cal fer molta pedagogia de com conviure amb la mar, amb respecte i sempre amb cura d'ella.

M'encantaria un dia poder anar a feinejar amb una d'aquestes arts, o sigui que si has de menester algún dia un al·lot de barca maldestre, fes-m'ho saber.

Salut i molts d'anys!

Unknown ha dit...

Molt bona entrada, Jaume, i molt interessant. La veritat és que no n'havia sentit parlar mai del jonquillo ni d'aquest sistema de pesca específic... O potser sí, perquè tinc un dubte. A la notícia del "Diario de Mallorca" es diu que el jonquillo no s'ha de confondre amb el "chanquete", ja que aquest és la cria del seitó (boquerón). Però, en canvi, la Wikipedia diu que el "chanquete" és l'aphia minuta i que a Balears en diuen jonquillo.

A simple vista, mirant el vídeo, jo hagués dit que el jonquillo és el xanguet que he menjat alguna vegada en forma de truita, i boníssima, per cert.

Per tant, en què quedem: el jonquillo i el xanguet són el mateix peix o no? Qui s'equivoca: el "Diario de Mallorca" o la Wikipedia?

A reveure!

s'algar ha dit...

Molt bona feina.
interessant i didàctic per saber
o intentar entendre, no és fàcil, la pesca del jonquillo.
m'ha encuriosit el detall de tirar-ne una grapada a l'arròs. ho provaré.
salut i que pugueu deleitar-nos amb aquestes filigranes, com la pesca de la sípia.

Jaume Amengual ha dit...

bon dia s'Algar, si vos puc ajudar a entendre més aquest tipus de pesca demana-ho, i segur que farem una entrada de la pesca de la sípia.
salut i fins aviat