divendres, 29 de novembre del 2013

Parlament a l'Ajuntament de Palma

Ahir es va realitzar el Ple a l'Ajuntament de Palma per debatre sobre l'ampliació del port del Molinar, que va ser "calent" en alguns moments entre els que estan a favor i els que estan en contra.

El Ple es va avançar, sense saber el perquè, una hora no podent arribar a llegir el meu manifest a la sala. me va sabre molt de greu no poder expressar els meus sentiments.

Més de deu intervencions van donar pas a la votació en el plenari per aturar o seguir amb tràmits del projecte.

Voldria destacar la intervenció del Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palma, dient, amb una vista des del mar, que seria un desastre, com ja tenen amb d'altres experiències, regeneracions de platges, ports esportius(Portals, Adriano...) afectant a les pesqueries a la pesca artesanal, com la del Jonquillo.

Aquest es el que havia de llegir al Ple i que va llegir na Margalida Ramis del GOB.


Som en Jaume Amengual del Molinar de tota la vida. Parlaré en representació de la Plataforma   Salvem el Molinar, ARCA i  el GOB. Estam aquí per seny, sentiment i compromís amb el nostre  barri i la nostra ciutat, que estimam i desitjam conservar  el port pel nostres fill i filles. El meu pare, com altres veïns, era pescador i el seu port base era el CMM de Llevant.  Molts de nosaltres corríem per damunt  del moll, aprenguérem a nedar, adobar xarxes, i desfer peix emmallat.
Estem parlant del club mes antic de les Balears i un dels més antics d’Espanya, i precisament per això, venim  a dir que la proposta de nou port que planteja’n, és arrasar amb tota la historia del barri. Pretenen augmentar més d'un 700% respecte de l'actual. Les instal·lacions passarien d'ocupar una superfície de 9.900 m2 a 74.000 m2 del projecte proposat, com a 15 camps de futbol. Els socis representen menys del 3 % dels veïnats del Molinar, es a dir, 0,06 % dels veïnats de Palma. La solució als seus problemes, no pot, ¡¡DE CAP MANERA!!, causar un greuge al 97 % de la població del barri i al 99,94 % dels ciutadans de Palma, que venen a gaudir de l’únic passeig marítim on la ciutadania pot passejar a ran de mar en família. Quan el CMML va agafar la concessió, van adquirir el compromís de mantenir totes les instal·lacions portuaris i l’edifici en bon estat. La concessió implica el manteniment i és obvi,¡no ha estat així!
Ara preocupa la pèrdua de la concessió, però enlloc diu que s’hagi de fer una remodelació d’aquesta magnitud, el que demana l’administració és una millora en inversió econòmica d’un 20%, que no te perquè implicar una ampliació d’amarraments o de superfície.  Es vol canviar el mirall d‘aigua existent per ciment: pàrking, piscina, pàdel, edificis de vidre de 2 plantes d’alçada, i 3000m2 per fer el varadero a tocar del passeig,  amb un travelift de 20tn (una grua de grans dimensions), això vol dir que podrien treure embarcacions 5 vegades més gran de les que es treuen avui en dia, amb el conseqüent impacte visual i acústic que això produirà.
Les escolleres  perpendiculars al passeig previstes, farien perdre la nostra façana marítima. Ara podem  gaudir del Castell de Bellver... i de la Seu... des del passeig. Amb aquest nou port, un mur de pedres de l’escollera i de ciment seria  el que tapes la perspectiva.”Qui ara veu la mar veuria un llarg...  i gran mur de formigó”. Qui ara veu el port, veuria un enorme aparcament de  prop de 300 places, una pista de pàdel, tres edificis de dues alçades, una enorme grua... i a una distància de tres camps de futbol , allà lluny, veuríem el mar, preciós!!! És modificarien les corrents marines i les zones de bany segur que també. On aniríem a nedar? ... a la piscina del club?
Consultada l’empresa AVALUA, dedicada a fer mesuraments acústics, ens confirmen que vulneraria la Llei de renous 37/2003, que especifica taxativament que les administracions han de vetllar per totes aquelles àrees urbanes tranquil·les existents, perquè no es vulneri l’harmonia de la població.

A la zona on es vol fer aquesta obra, hi ha diferents espècies de flora i fauna que estan catalogades d’interès especial, tal com es recull al llibre blanc de protecció de les espècies, editat pel Govern Balears. De fet, l’informe tècnic de l’ajuntament, parla de les mancances d’aquest  i el qualifica de, NO positiu. Si es dugués a terme aquest projecte, durant tot el procés de construcció, les aigües estarien tèrboles i amb materials en suspensió. Al Port Adriano, Calvià,  desprès de 2 anys de la finalització de les obres, les aigües encara no s’han recuperat; precisament per això la Confraria de pescadors de Palma es va manifestar totalment en contra d’aquesta remodelació.
S’incrementarien els problemes de mobilitat als carrers del barri. Ja patim la pèrdua de personalitat que implica la nova rotonda que s’està construint a tocar del Coll den rabassa , per cert, carregant-se l’únic espai rural que queda al molinar, explotat per una vaqueria, que ara queda xapada per una carretera de doble sentit... i, ¿ara volen destrossar la postal de nostre barri?...val la pena fer aquest macroport?
Les tendències  Europees, son mantenir els ports petits per conservar  l’encant i l’economia. Fins i tot, és fan PORTS MUSEU (podeu veure www.port-musee.org a la Bretanya francesa (Duarnenez) com s'ha conservat el port antic, les costums i els oficis, dels que fan demostracions a diari. A Palamós, que encara ho tenim mes a propet, hi ha un Museu, al port, dedicat a “la pesca” i que te gran afluència de públic i  es fan moltes activitats per els infants de les escoles i que ara tenen un projecte de “Memòria Viva”, ho podeu veure a www.museudelapesca.org
Amb aquesta casta de projectes innovadors, es donaria  a conèixer el port del molinar i el barri, als turistes, i entendre la cultura marinera de la zona. ¿Saben que dins el barri encara hi ha famílies de pescadors que hi viuen directament?, en concret més de 20 famílies de pescadors i 25 famílies de peixaters, i que també hi ha cinc mestres artesans relacionats amb la mar; 2 mestres d’aixa, 2 mestres velers i 1 mestre xarxer, reconeguts per la conselleria de comerç e industria. A la nostra barriada encara hi ha un potencial humà per poder desenvolupar els diferents oficis que estan relacionats amb la mar i que, com fan a altres llocs, es recupera i conserva la memòria viva. En els països cultes com (França, Regne unit, Dinamarca,ect) els ports petit  amb interès pintoresc  o històrics, ¡no es toquen... no s’esbuquen!!!
Fent aquesta remodelació, el patrimoni marítim i el patrimoni terrestre es ressentiria i molt. És desmesurada, destructiva i sembla especulativa.
SI A LA REMODELACIÓ
NO A L’AMPLIACIÓ

SI AL PORT PETIT!!!   

És la meva postura i la de la gran majoria de la gent que s'estima el barri.

salut

diumenge, 24 de novembre del 2013

PATRÓ LOCAL DE PESCA.

A La Cooperativa Jovent esteim organitzant un curs per realitzar el Patró Local de Pesca a partir de mes de febrer fins a l'abril els horabaixes.

El aspirant tindran unes atribucions:

 "Comandament de vaixells de pesca i auxiliars d'aqüicultura, fins a 12 metres d'eslora entre perpendiculars i 100 kW de potència i a una distància de 12 milles per fora de les línies de base, dins de la província marítima per a la qual s'examina, podent desplaçar-se als ports de les províncies confrontants." 
 "Realitzar un embarcament de 18 mesos, almenys 6 en funcions de guàrdia de màquines i 6 en funcions de guàrdia de pont de vaixells de pesca, amb posterioritat a la superació de l'examen".

La matèria obligatòria pel curs és:



MÒDUL DE PONT
construcció naval
construcció naval
teoria del vaixell
teoria del vaixell
navegació costera
navegació costera
navegació costera
navegació costera
oceanografia
meteorologia
maniobres de pesca
reglaments de senyals
abalisament
comunicacions
arts i aparells de pesca
nusos e iniciació a les xarxes
confecció d'arts i aparells de pesca
manteniment d'arts i aparells de pesca
biologia pesquera

MÒDUL DE MÀQUINES
motors de combustió interna
parts principals d'un motor
sistemes de refrigeració
sistemes de lubricació
sistemes d'encesa
sistemes de propulsió i govern
emmagatzemament de fluid a bordo
maquinaria del parc de pesca
manteniment de la planta propulsora
combustibles i lubricants
principis de l'electricitat
corrent continua
corrent alterna
bateries
instal·lacions de l'enllumenat a bordo
equips electrònics a bordo
conservació i manteniment dels sistemes elèctrics
examen del mòdul de màquines
MÒDUL COMÚ
equips de salvament individuals
equips de salvament col·lectius
primers auxilis
primers auxilis
el medi marí
recursos pesquers
conservació dels recursos pesquers
manipulació de la pesca
conservació de la pesca
especies de vàlua comercial
legislació pesquera
formació d'orientació laboral al sector pesquer




Si voleu formar-vos amb aquesta matèria no dubteu en posar-vos en contacte amb mi o a la Cooperativa Jovent.

dilluns, 18 de novembre del 2013

XARXES DE PROTECCIÓ 2

Xarxa de protecció feta a un altell d'una casa on l'alçada és de més de 2 metres. Hi ha de dormir un nin petit.






Si voleu vorer altres proteccions amb xarxa pitjau aqui.

Salut per tots i bona proa

dijous, 31 d’octubre del 2013

Nusos amb llinya (mono-filament)

Tota la vida dient-li mono-filament, per jo una llinya és línia de fil amb un amb a un extrem, que també li podrem dir malvera, i cercant-lo a l'enciclopèdia he vist que es diu;
Llinya: Fil o corda que hom ferma per un cap a l’ham (o bé al pèl de cuca) i per l’altre a la canya de pescar.
Pèl de cuca: Fibra molt resistent, brillant i rígida, obtinguda en estirar el budell dels cucs de seda després d’haver-los sotmès a maceració en vinagre.
...El pèl de cuca era emprat per a lligar l’ham i mantenir-lo a una certa distància del fil de la canya de pescar o del palangre.... 

A l'hora de fer els nusos amb aquest tipus de material, és possible que es desfacin o que quan tinguem el peix a cara d'aigua ens fugi sense dir bon dia...

Avui en dia hi ha molts de tutorials a internet que no saps quim mirar. Si el meu pare ves el que es pot aprendre per la xarxa es tornaria a ficar dins la tomba.

Una de les pàgines que faig servir per visualitzar com es fan aquests nusos es: http://www.anjupesca.com/nudos.htm



Que un dia vos podeu trobar enmig de mar i tenir el peix davall de la barca o balsa i no poder agafar el peix per no saber fermar un ham o en els temps que corren deixar de comprar els peus i fer-los nosaltres.



dimecres, 30 d’octubre del 2013

Mariner Pescador

La setmana passada vaig realitzar un curs a l'"Escuela del Mar" a Palma de Mariner pescador de 23 hores de duració.






 De banda de la part teòrica, que si voleu obtenir el manual el vos puc subministrar, els alumnes van aprendre a fer xarxa, amarrar hams, nusos, entalladures, lligades...i vam fer una visita al moll pesquer de Palma on vam visitar les instal·lacions de la Confraria de pescadors i veren els diferents tipus de ormejos que es fan servir i els equipaments de les embarcacions.





La matricula esta oberta.

Salut i bona proa.
 

dimarts, 3 de setembre del 2013

ADAMASTOR, la barca del metge Ripoll

L'altre día vaig anar a veure le meu tio en Guiem Amengual Taberner, "Gallines" de mal nom al seu taller amb un historiador en Pere Galiana que està escribint un llibre de la història del barri del Coll den Rabassa. Alla hi va viure el meu padri  en Jaume Amengual, que un moment donat, al temps del moviment el van desterrar.

Vam parlar de contrabando, topònims, camps de tir, refugis... però no vos vul parlar d'aixo, mentres els parlavan, rebostejant per els calaixos del seu taller, vaig trobar unes fotos que vos vull mostrar.

A un taller que tenia al carrer Ventada, al barri del Molinar, va construir un llaüt que quan el va tenir fet no va passar par la porta i la va aixemplar el portal per poder-la treure. A les hores, en casi tot el barri van començar a empenyer la barca fins al port amb parats -elements de fusta amb una dent untada de seu perquè la barca llenegui- sense tracció mecànica.

Sortida del taller amb l'ampliació feta.

La gent que estirava defora.

Començava el camí cap a la mar.

Al carrer Cortecera cap a l'església (no se si van passar per damut de la manxeta)





Es veu un home amb un parat a la ma i un altre a terra.



Al cap de cantó de can Punta.

Devant el bar Molinar






Foto de família al varador del club.


Fent de picapedrer per arreglar la portassa del mestre.

Avui en dia les barques ja no es trejinen d'aquesta manera, camions, remolcs...altres temps.

La setmana pasada, ja tenint les fotos a la meva mà, vaig fer aquestes imatges de la barca al mateix pantalà que esta l'Alzina a l'Arenal.

Per cert, que esta en venta, no fa gaira temps va morir el metge i els hereus es veu que no la poden mantenir o que fa poca via...

dimecres, 21 de novembre del 2012

Germania Nova

Després d'un temps d'estar a la ronsa per aquestes aigües, he decidit escriure una història d'una embarcació. Es van posar en contacte amb mi per veure si podria fer una xarxa per el botaló d'una embarcació de 48m d'eslora. La primera impressió que vaig tenir a bordo va ser de tenir un projecte entre mans molt gran.
En veure el nom, em va xocar la paraula "nova" vinent d'una embarcació clàssica i aquesta placa me va obrir la curiositat veient 1908 i abaix 2011, no entenia res. Vaig trobar un document que ho va destapar tot.

Peça interior del botaló.
Va ser construït a l'any 1908 per les drassanes Friedrich Krupp Germaniawerft a Kiel, Alemanya amb 399 tones de desplaçament d'acer i una eslora de 196 peus. Va participar a les prestigioses regates de Copa Kaiser abans de ser capturat com a premi de guerra pels britànics dins el 1914. Subhastat dins 1917, va ser rebatejada  pel seu nou propietari noruec com Exen i portat als Estats Units. A l'any 1922 canvia d'armador i li tornen caviar el nom, Half Moon. Venut un altre cop, va servir com a salón/casino flotant  dins el riu Miami i es va enfonsar  al pas d'un huracà durant el 1926,  però el reflotaren. Durant una tempesta dins 1930, es va enfonsar per últim cop en un arenal a poca fondària i es fa servir com a  destinació de busseig.
 Un milionari alemany ha fet construir una rèplica del Germania a les drassanes Marin, a Pontevedra.


Confecció de la xarxa:

Va ser un encarreg especial perquè no volien nusos, un sistema que no havia posat mai en pràctica. Inicialment volien que la mida de la malla fos de 8cm de llarg per 6cm d'ample amb cap de 8mm, per jo era massa petita la malla perquè quan una embarcació  fica la proa dins l'aigua, no l'atura ni una xarxa i pot ser perjudicial pel botaló quan entra dins de l'aigua o quan surt pel filtrat de l'aigua que fa molta pressió. Me van escoltar i la malla es de 20cm de llarg i 10cm d'ample amb cap de 10mm.
Les mides son: botaló 8m, vents 13.7m, amplada a la proa 4m.

Per la confecció de la xarxa he fet servir 1200m de cap.

Això era el que duien de protecció per la tripulació.





Començament de la instal·lació a terra des de la bastida.



És com quan vas al modista que ho embasta per cosir-ho després.




 


És pot apreciar la tensió que li he donat per com es vinclen els vents.




La feina ja està acabada i el vaixell ha partit cap a Canàries per després anar a fer xàrters al Carib.