Fa uns anys que en la família anam a esquiar a Tavascan, es una pista al Pallars Sobirà a la província de Lleida. Vaig conèixer un senyor major que me va contar una història un dia i no el me vaig creure, me va dir que al torrent de La Pleta del Prat hi agafava calamars, vaig pensar, quina bestiesa dins meu i no vaig dir res més.
Un altre dia en sortir del refugi vaig veure passar un senyor que duia un salabre i una senalla amb estris de pesca, encara no havia begut res aquell mati, no donava fe del que veia.
Intrigat per l'assumpte vaig baixar al poble a cercar una tenda de pesca, fins a Llavorsí no la vaig trobar, sorprès, el dependent tot d'una em va servir un ormejos per a pescar calamars al riu, no m'ho podia creure, ho vaig comprar i d'alba al refugi, sense dir res a ningú perquè no en tractessin de loco, vaig sortir a pescar i el primer dia no va anar be. El segon dia vaig pujar una mica més, fins a l'estany del Diable i aquest dia si que me vaig haver de fregar els ulls quan vaig enganxar el primer calamar, fins a tres en vaig agafar aquell mati.
Al mati següent me vaig emportar un company del grup i ho va tocar amb les mans, en varem agafar dos, també va fer les fotos.
Pescant al rierol (foto: Toni Calero).
Dos exemplars ben macos (foto: Toni Calero).
En aquest refugi no hi ha cobertura de mòbil, Internet, TV ni res, quan baixi dia 4 de Gener, ja vos contaré i vos mostraré les fotos de les pescades al riu.
Quan era nin, embarcava amb el meu pare per anar a pescar jonquillo, feia molt de fred, no hi estava acostumat perquè estava arredos a l'aula de l'escola. Encara no teníem sonda i pescar era un instint, per part dels vells, cercant el peix pels racons de la baia de Palma. Segons com venia el peix dins el cop (part de la xarxa on queda el peix) sabien cap on seguir fent la feina. Va arribar la sonda, una sonda que gastava paper, un paper que es cremava quan hi passava una agulla electrificada, que amb el suport metàl·lic que tenia al darrera, cremava el paper amb el senyal del transductor (ve a ser l'ull de la sonda i està davall de la línia de flotació). Varen arribar les sondes de color i amb molta potència, són les que es fan servir actualment. Es va començar a seleccionar on es feia la feina, si no hi havia peix, no es calava l'ormeig.
El peix es marca amb un rodador (una boia amb un cordell de fil i un pes) que s'amolla quan es veu la mola de peix i es fan unes voltes al damunt; si no es mou del lloc, és jonquillo o cabotí, i després es fa la feina per veure si el podem agafar, estant fora de perill de les roques, la correntia...
Es un sistema de pesca semi pelàgic, que toca el fons però no es d'arrossegament, i se pesca d'aturat amb la barca fondejada i amarrada per un costat, per l'altre es fa servir per la maniobra de la jonquillera. La tècnica que es fa servir, intentaré explicar-la el més clar possible i al vídeo també ho veure-ho, és una vegada localitzat la mola de peix amb la sonda es fondeja i s'amolla una tralla de cap i unes boies (cabresteres) fins arribar al peix, on hi ha el rodador, amollam la jonquillera envoltant el peix i amollant una altre tralla fins arribar a les cabresteres. Es comença a virar de les tralles, de proa i de popa, amb l'ajud d'una màquina, fins que arriba la xarxa i el cop, que es on hi trobarem les captures, si tot a anat bé. Al llibre de'n David Oliver, La mar quotidiana, a la pàgina 17, dalt a la dreta, surt una embarcació que està pescant a la jonquillera a mà.
Pesca realitzada a bordo de na Rossa amb n'Isidor i n'Enrique.
El jonquillo, aphia minuta, és una espècie que es pesca els mesos de desembre fins a març. És un gòbit molt petit que quan és adult pot arribar a fer 50mm. Es un peix que va en manades, moles que és com els hi deim nosaltres i sol estar mesclat amb diferents espècies com pot ser el cabotí, Pseudaphia ferreri, una espècie semblant però de menor qualitat i valor comercial, només arriba als 40mm de llargària, s'anomena així en honor a l'ictiòleg menorquí Jaume Ferre, fou descrita per a la ciència per Odon de Buen i Louis Fage el 1908, a partir d'exemplars de les balears.
Cabotí, te un color més marró i te la panxa platejada.
El seu hàbitat es a fons entre els 3m fins a 50m en fons de posidònia i arena, també a vegades es posa damunt de la roca. És una espècie que quan arriba a adult es mor, no es cap larva de cap altre peix i el temps de vida es reduït. Aquestes podrien ser possibles captures mesclades amb la jonquillera que es podries agafar de manera accidental.
Raor (Xyrichthys novacula)
Donzella (mascle per la seva coloració) (Coris Julis)
Esparrall (Diplodus annularis)
Variada o vidriada (Diplodus vulgaris)
Calamar (Loligo vulgaris)
Moll de roca (Mullus surmuletus)
És una de les espècies d'interès comercial a Mallorca i el dia 20 del present es va donar el sus per pescar-ho, com es publica al diari de Mallorca i al dia després, amb sorpresa dels pescadors, el preu a la llotja del peix es va pagar a 20€/q, una quantitat molt baixa per fer un any que no es pescava. Quan es feia la venta del peix amb les patrones, així s'anomenaven els que venien el peix a la llotja els matins, que solien ser família i defensaven millor el preu del peix de la barca que no a la subhasta a la baixa, que passa per una cinta i amb un comandament a distància es compre el producte.
A l'hora de posar el jonquillo dins l'olla es cuinarà segons la zona, a ca nostre es cuina d'una manera molt simple, en feim raoles, son com a pilotes (mandonguilles) esclafades, a casa les faig amb un parell d'alls tendres, ous, sal, pebre bo i jonquillo, no hi pos mai farina.
Quan pescava, que fèiem ranxo a bordo, quan l'arros o fideus els hi faltaven dos minuts per estar cuits hi posava una grapada de jonquillo dins, pareixien cucs, però estaven boníssims.
A l'entrada anterior vos vaig parlar del viver i en aquesta vos vull explicar més tasques que estem realitzant al llaüt.
Per poder decapar la pintura de l'interior de la popa varem treure el motor (un Solé de quatre pistons), el varem netejar, escatar i pintar.
A punt per pintar-ho.
Ja pareix un altre cosa.
En acabar de fer les feines de l'interior el tornarem a instal·lar i pareixerà nou. Canviarem el depòsit de combustible perquè és massa gran, 80 litres, amb aquest hem tingut tres vegades averia de pobre (que et quedes sense gas-oil), me costa recordar la darrera vegada que he fet combustible, ja que al sortir del port, si hi ha vent, posam les veles i és mal de fer el càlcul de l'autonomia, en posarem un de 30litres.
Per transportar el llaüt amb el remolc anava amb uns suports de rodes (tres parells a cada banda) i sempre quadrava que qualcuna quedava a una clara (lloc entre costella i costella), passava pena de que passes per ull i es fes mal be. He fer un suport on el costat queda recolzat damunt de cinc costelles i així anirà més ben assegut i també serveix perquè no dugui tot el pes damunt de la quilla.
Suport metàl·lic i de fusta ajustat al casc amb una goma de dos mil·límetres.
Amb aquests suports crec que el recolzament és millor.
A arribat l'hora de partir cap a Vilafranca on en Sebastià Vidal realitzara les tasques de mestre d'aixa a la barca.
Entrada del llaüt a les drassanes
Ja dins les drassanes, el Uep den Jaume Escanellas, al darrera (seran companys d'habitació).
Les feines que es duran a terme son; hem de canviar tot el redó, la tapa regala, cordo, canviar unes pots on anava el viver i una antena nova.
Podridura devora de la roda de popa.
A l'aleta de babord.
Aquí es veu com s'ha desferrat el laminat del redó.
Al redó de popa hi ha una mica de podridura i a reu de la barca està laminat amb cola blanca, quan hem llevat el cordo s'ha desferrat tot, el farem tot de ben nou. La tapa regala i el cordó és canvien tots, estaven gastats, gràcies al nostre veïnat d'amarrament, que ha col·laborat amb el deteriorament d'aquest elements. Les pots de forro on era el viver les canviarem per no posar espitxes. I l'antena es necessària, ja que n'hem rompudes tres. Hem decidit modificar la posició del pal una mica mes a popa i ens quedara a un terç el punt de creu.
Pensam que estarà llesta a mitjans de febrer per poder anar a pescar les sèpies i els calamars.
El nostre llaüt esta malalt i li he demanat hora per anar al metge, be al mestre d'aixa. Fa temps que tenim ganes de fer unes reformes al llaüt i ha arribat el moment. Les tasques a realitzar son; treure el viver amb el corresponent canvi de les taules on hi ha els forats, decapar la pintura de la sentina i costats de la popa, canviar els cordons i la tapa regala, les dues paramoles, el depòsit de combustible, modificar la posició del pal i una antena nova, casi res...
Una de les tasques que teníem més ganes de realitzar era la de llevar el viver. L'espai que ocupa el viver és vital per el nostre funcionament a bordo, però el que és més important es que du instal·lat a bordo des de que la barca sura.
Vista del viver des de la coberta.
Vista del viver des de l'interior.
Ja sense el viver, es pot apreciar l'espai que ha quedat baix.
Primer vull explicar que és un viver. Es com una capsa instal·lada més o menys a la meitat de la barca i per vasos comunicants es manté ple d'aigua igualada amb l'exterior, serveix per a posar les captures de la pesca. Aquest element va comunicat amb un forats a l'exterior de l'embarcació per tenir un corrent d'aigua dins el viver, aquest forat antigament anaven amb un tros de plom esclafat per dins i per fora, el plom es un element que sembla que la corrent galvànica no li afecta tant com al altres metalls, el nostre duia uns passa-cascos de llautó i feia 26 any que no es tocaven. Quan varen intentar afluixar la primera femella es va desfer a trossos de lo malament que estava, era ben necessari canviar-los o llevar-los.
L'ús que tenia el viver era per a mantenir el peix viu dins, aixo vol dir que un pescador que te un trast al mercat i duu a vendre el peix a primera hora del matí, amb un salabre es treia del viver, i el peix botava damunt de la parada, més fresc impossible. Avui en dia es fa servir un altre sistema que és més pràctic i que consisteix en tenir un bidó en coberta i una bomba ,que també serveix per baldejar la coberta,es posa dins i ja tenim la circulació de l'aigua.
Darrera meu hi ha el tros de bidó amb la màniga dins.
Salabre per agafar el peix del viver.
Un altre ús que tenia, quan no es podia dur gel a bordo, era la conservació de les captures dies dins el viver i en arribar a port es treia i al mercat. Era un passar pena perquè no podies estar amarrat al port degut a que l'aigua havia de circular, sinó les captures es morien. A més tenia altres inconvenients, que si estaves amarrat a un port on hi havia anguiles, elles es ficaven pels forats i menjaven el que volien, però si s'atipaven molt després no podien sortir pel forat.
Per a la pesca del curricà també es feia servir el viver, per a mantenir l'esquer viu, sobre tot es feia servir per a mantenir vius calamars o sèpies. Pescant a l'encesa i en poteres pescàvem calamars i es mantenien vius dins del viver tota la nit, a la matinada escàvem el calamar viu, és una bona mossegada en bon matí per una serviola, déntol, palomida...sempre es millor fer servir un esquer viu que no artificial.
Les sèpies es guarden les femelles, es coneixen perquè dins de la sèpia es veuen les gònades que son de color vermell que no tenen els mascles. La manera més fàcil de consegir-les es a traves d'un pescador professional que pesqui al tresmall (un dia explicaré que es un tresmall, com s'arma i com es fa servir), li comanes es dia abans i les guardes dins el viver.
Aquesta pesca es fa servir quan estan en zel, aixo es des de el mes de gener fins a març. La tècnica per preparar la sèpia per pescar és fer un forat, el més petit possible, a la banda del darrera de la sèpia per fermar-hi un fil per arrossegar-la molt a poc a poc, si és possible a rem i els mascles s'atraquen i amb el salabre l'arreplegues i dins el covo. Una cosa que no s'ha de fer, si els fons estan net, es sortir del port sense amollar la femella d'amarrats perquè a traves dels forats del viver els mascles ensumen la sèpia i no es mouen del costat de la barca.
Hi ha més anècdotes, que si vole-ho les puc contar.
Visitant el bloc dels companys de Sant Pol de Mar he vist un vídeo que tenen penjat i no ho havia vist mai i ho vull compartir amb vosaltres.
Les virades son espectacular, veient amb quina facilitat passen el car, dues troces i l'estil que tenen per mantenir l'estabilitat.
També el que m'ha cridat l'atenció és que totes les embarcacions són iguals, aixi no hi ha problemes amb els rating, APMs, coeficients...que tots naveguen per igual.
Actualització:
Voldria compartir els que esta passant a "Dubai", on estan fent proves de la "America's Cup" i naveguen en vela llatina.
A l'any 2004 va sortir a la venda un llaüt, que en saber de quin bastiments es tractava no vaig poder tornar enrere en la decisió, perquè va ser construït per el germà del meu pare, Guiem Amengual Taberner, a l'any 1984 a les seves drassanes del Molinar.
L'encarreg de la construcció de l'embarcació va ser en Pedro Amengual, fill de pescadors del barri. Tenien una embarcació que es deia "Fontanella". Per els dos era massa petita i van decidir comanar-ne una més gran al mestre "Gallines", que es com ens diuen de mal nom a la nostra família. En Pedro es va tenir que sotmetre a un interrogatori per a decidir com havia d'esser l'embarcació, preguntes com a quin tipus de pesca realitzaria? quina zona de les Illes? si havia de conservar les captures d'esquer per construir un viver? entre d'altres, el Tio va començar la construcció de bastiment acabant-lo un any i mig després degut a l'alternança entre la pesca i l'ofici de mestre d'aixa. Va sortir una embarcació de línies a motor i van triar el nom de la seva dona, Margarita Maria. El Tio encara esta en actiu però en miniatura, es dedica a fer maquetes d'embarcacions que li venen al cap o que en sen parlar d'elles i les construeix con si les fer en gran.
En Pedro es volia dedicar a la pesca de tresmalls, palangres i calamars; conservar-los vius dins el viver (dedicaré una entrada per explicar d'utilitat d'aquest element) per a la pesca amb la roda (currican), es va dedicar a la pesca d'aquest ormejos a la zona Sud de Mallorca i Cabrera, a l'hivern pescava a palangre, tresmalls i els caps de setmana feia gamba com a esca per a la pesca d'esbarjo a la badia de Palma.
En Pedro, durant les llargues nits pescant a l'encesa els calamars embarcava els apunts d'empresarials i anava estudiant entre calada i calada. A la tarda assistia a la universitat. Quan va acabar els estudis va decidir vendre el llaüt i muntar una gestoria al barri. A l'hora de vendre l'embarcació va tenir dubtes del que fer degut a la incongruència de la llei a tenir que desballestar l'embarcació per poder cobrar els ajuts que donava la CEE per tona al bastiments dedicats a la pesca. Va posar el llaüt en venda perquè no va tenir coratge de desballestar-lo. Un policia local el va comprar i al cap de dos any va tornar sortir a la venda i va ser quan l'obtinguérem nosaltres, dic nosaltres perquè el tenim a mitges amb uns amics Valencians que viuen a Binissalem, en Cèsar i na Sara.
El llaüt no estava aparellat de llatina i ho férem nomes adquirir-lo, eren les nostres intencions des de el primer moment.
Aparell de triquet i mitjana
Vam decidir canviar-li el nom i li posarem "Brandó" (tió encès, torxa...definició del diccionari, també es la luminescència de la mar, a la nit i es produïda per un animaló que esta dins el plàncton i es diu centinela noctiluca, desprèn llum sense produir calor), nosaltres utilitzàvem aquesta paraula amb el meu pare a l'hora de tirar de l'artet a les albes per el jarret, degut a que si viràvem de l'artet quan encare s'encenia tota la xarxa quedava verda i no agafàvem cap peix. Mon pare deia, si feim una barca nova li posaríem "Brandó".
El que mes en agrada es anar a la barca per intentar pescar una mica i després cuinar-lo a bordo, ho faig com ho feia quan pescava, sofrit...un dia en parlaré d'aquest tema i diferents coses de la gastronomia a bordo i costums.
Primer ho pescam
Quan basta, a fer el brou.
El brou fet, a per l'arros o fideus
I a dinar, (hem dinat fins a 12 a bordo)
Com no, també ens agrada anar de trobades, tenim un remolc i si ens ve de gust traslladam la barca i la tripulació.
I si fa falta anam navegant.
Preparació de la navegació per anar a Fornells (Menorca)
Navegant per davant del Cap Regana
El far de Cavalleria per la proa.
Navegant a Fornells en família.
Aquestes son algunes de les activitats que feim amb la nostra barca.
L'experiència de estar al saló nàutic de Barcelona a l'estand de la FCCPMF a la marina tradicional ha estat molt enriquidora, estar a prop d'una gent que d'una manera o de l'altre te un pensament molt sembant al meu. L'any passat ja hi vaig assistir-hi, em va agradar, per aixo he tornat a repetir i no serà la darrera, si hi ha salut. Enguany he baratat el mosset de l'any passat per una al·lota mes maca, el canvi ha sigut substancial... El passat cap de setmana hi va fer uns tallers de nusos n'Enric Casadevall, un expert amb la matèria i que va visitar el saló diumenge, tinguérem una conversa que va ser molt agradable sobre nusos, barques i ormejos de pesca.
Nusos de tope, d'unió, d'amarrament i de decoració varen ser els temes principals del tallers, la gent que hi va assistir va demanar de fer els nusos que van voler i aixo férem, també no hi va faltar les intervencions d'altre gent que sabia fer-ne i ho posarem en comú, enriquidor per els dos costats. Una miqueta de màgia amb els infants fent uns jocs amb els caps els tenia entretinguts una estona.
El meu amig Felipe m'ha contruit una maquineta de fer caps que es una meravella, caps de petita mena, va molt be perquè es molt manejable i petita. Amb la gent del País Basc férem unes defenses amb cap per el bot a rem que esta restaurant n'Antoni i amb els gallecs un nus per posar les olles a bordo de la dorna Sara O.
El nombre dels estands era reduït, en però hi eren els que hi havien d'esser. Hem ve al cap una pregunta que pens qui hi ha qualcú que ho comparteix. On era l'estand del Consell Insular de Mallorca? la Balear sure? que fa la Balear? son preguntes que es fa la gent que la coneix i no en sap res. Rafael, Sant Isidre...llaüt de gran eslora, hi son present cada any, l'únic de les illes en Miquel Huguet ,que ja es un veterà al saló. Cap expositor de Mallorca, aixi es com recuperarem el patrimoni, amb capital privat?
La festa de cloenda de l'espai tradicional va ser molt agradable, una banda de músics ens va acompanyar i després dinarem allà mateix amb un assortit de menjar que varen aportar els diferents expositors; bon menjar, cançons i bon ambient.L'entrada anava dedicada als nusos hi he partit cap a un altre banda que ja hem parlarem un altre dia després de les eleccions.
Aquest cap de setmana vaig al saló nàutic de Barcelona per fer uns quants tallers de nusos i de confeccionar xarxes a l'estant de la Federació catalana per la cultura i el patrimoni marítim i fluvial a l'espai tradicional.
Imatge del taller de l'any passat al saló
El divendres a l'horabaixa es faran els primers tallers, seguirem dissabte i els diumenge al mati. Es faran nus de tope, d'unió, d'amarrament i entalladures. També hi podrem confeccionar caps i fer xarxes. Els nusos decoratius també seran presents. Vos hi esper a tots i totes.
Aquest dissabte varem sortir a navegar des de l'Arenal amb l'Alzina per assistir a una regata que va organitzar el club.
Vàrem tenir un dia fantàstic que no pareixia de tardor, sol i poc fred. La tripulació estava formada per una colla de professors que no coneixien la navegació amb vela llatina llevat de dos que ja havien vingut altres vegades, esper que els altres tornin per aguantar els meus sermons. Onze embarcacions tradicionals, ens trobarem davant de la platja de palma, varem tenir que esperar una miqueta el vent per poder donar la sortida, no varem perdre els temps, cocarrois i una botella de vi ens varen fer una bona companyia per pair l'espera.
Parlarem de diferents temes interessant amb els professors de educació física sobre la possibilitat de fer unes sortides amb els alumnes d'Andratx de tercer d'ESO, a la setmana de la mar que es fa allà. També es va interessar n'Ester amb la divulgació dels materials emprats a l'embarcació aplicant els càlculs dels materials i forces que es duen a terme a bordo. A veure que surt d'aquesta iniciativa amb els alumnes de secundaria i de batxillerat.
A la fi va entrar una mica de vent per començar a moure la flota donant la sortida amb un recorregut que ens feia realitzar dos llargs curt que encara no havíem començat i ja sonava la senyal fònica de l'arribada, tenia el comitè taula comanada?
Podria ser una foto de navegació tranquil·la.
El llaüt Nostramar de traves.
La flota esperant el vent.
Va ser molt agradable la navegació i la tertúlia de després, ja a terra, asseguts a taula parlant de temes de patrimoni amb aquesta gent interessada amb el tema, a veure si els veiem mes sovint navegant amb nosaltres o amb altres embarcacions.
