dijous, 9 de desembre del 2010

Tinc hora al mestre d'Aixa

El nostre llaüt esta malalt i li he demanat hora per anar al metge, be al mestre d'aixa. Fa temps que tenim ganes de fer unes reformes al llaüt i ha arribat el moment. Les tasques a realitzar son; treure el viver amb el corresponent canvi de les taules on hi ha els forats, decapar la pintura de la sentina i costats de la popa, canviar els cordons i la tapa regala, les dues paramoles, el depòsit de combustible, modificar la posició del pal i una antena nova, casi res...
Una de les tasques que teníem més ganes de realitzar era la de llevar el viver. L'espai que ocupa el viver és vital per el nostre funcionament a bordo, però el que és més important es que du instal·lat a bordo des de que la barca sura.
Vista del viver des de la coberta.

Vista del viver des de l'interior.

Ja sense el viver, es pot apreciar l'espai que ha quedat baix.
Primer vull explicar que és un viver. Es com una capsa instal·lada més o menys a la meitat de la barca i per vasos comunicants  es manté ple d'aigua igualada amb l'exterior, serveix per a posar les captures de la pesca. Aquest element va comunicat amb un forats a l'exterior de l'embarcació per tenir un corrent d'aigua dins el viver, aquest forat antigament anaven amb un tros de plom esclafat per dins i per fora, el plom es un element que sembla que la corrent galvànica no li afecta tant com al altres metalls, el nostre duia uns passa-cascos de llautó i feia 26 any que no es tocaven. Quan varen intentar afluixar la primera femella es va desfer a trossos de lo malament que estava, era ben necessari canviar-los o llevar-los.
L'ús que tenia el viver era per a mantenir el peix viu dins, aixo vol dir que un pescador que te un trast al mercat i duu a vendre el peix a primera hora del matí, amb un salabre es treia del viver, i el peix botava damunt de la parada, més fresc impossible. Avui en dia es fa servir un altre sistema que és més pràctic i que consisteix en tenir un  bidó en coberta i una bomba ,que també serveix per baldejar la coberta,es posa dins i ja tenim la circulació de l'aigua.
Darrera meu hi ha el tros de bidó amb la màniga dins.

Salabre per agafar el peix del viver.

 Un altre ús que tenia, quan no es podia dur gel a bordo, era la conservació de les captures dies dins el viver i en arribar a port es treia i al mercat. Era un passar pena perquè no podies estar amarrat al port degut a que l'aigua havia de circular, sinó les captures es morien. A més tenia altres inconvenients, que si estaves amarrat a un port on hi havia anguiles, elles es ficaven pels forats i menjaven el que volien, però si s'atipaven molt després no podien sortir pel forat.
Per a la pesca del curricà també es feia servir el viver, per a mantenir l'esquer viu, sobre tot es feia servir per a mantenir vius calamars o sèpies. Pescant a l'encesa i en poteres pescàvem calamars i es mantenien vius dins del viver tota la nit, a la matinada escàvem el calamar viu, és una bona mossegada en bon matí per una serviola, déntol, palomida...sempre es millor fer servir un esquer viu que no artificial.  
Les sèpies es guarden les femelles, es coneixen perquè dins de la sèpia es veuen les gònades que son de color vermell que no tenen els mascles. La manera més fàcil de consegir-les es a traves  d'un pescador professional que pesqui al tresmall (un dia explicaré que es un tresmall, com s'arma i com es fa servir), li comanes es dia abans i les guardes dins el viver.
Aquesta pesca es fa servir quan estan en zel, aixo es des de el mes de gener fins a març. La tècnica per preparar la sèpia per pescar és fer un forat, el més petit possible, a la banda del darrera de la sèpia per fermar-hi un fil per arrossegar-la molt a poc a poc, si és possible a rem i els mascles s'atraquen i amb el salabre l'arreplegues i dins el covo. Una cosa que no s'ha de fer, si els fons estan net, es sortir del port sense amollar la femella d'amarrats perquè a traves dels forats del viver els mascles ensumen la sèpia i no es mouen del costat de la barca.
Hi ha més anècdotes, que si vole-ho les puc contar.

4 comentaris:

Xavier Corredor i Piferrer ha dit...

Conta, conta el que vulguis, que és un plaer llegir-te.

Joan ha dit...

Quant un en sap...

Biel Rosselló ha dit...

Molt interessant Jaume.

LA MAR ha dit...

Em sembla que jo conec el malalt que comparteix habitació....... :)