Una de les tasques que teníem més ganes de realitzar era la de llevar el viver. L'espai que ocupa el viver és vital per el nostre funcionament a bordo, però el que és més important es que du instal·lat a bordo des de que la barca sura.
Vista del viver des de la coberta. |
Vista del viver des de l'interior. |
Ja sense el viver, es pot apreciar l'espai que ha quedat baix. |
L'ús que tenia el viver era per a mantenir el peix viu dins, aixo vol dir que un pescador que te un trast al mercat i duu a vendre el peix a primera hora del matí, amb un salabre es treia del viver, i el peix botava damunt de la parada, més fresc impossible. Avui en dia es fa servir un altre sistema que és més pràctic i que consisteix en tenir un bidó en coberta i una bomba ,que també serveix per baldejar la coberta,es posa dins i ja tenim la circulació de l'aigua.
![]() |
Darrera meu hi ha el tros de bidó amb la màniga dins. |
![]() |
Salabre per agafar el peix del viver. |
Un altre ús que tenia, quan no es podia dur gel a bordo, era la conservació de les captures dies dins el viver i en arribar a port es treia i al mercat. Era un passar pena perquè no podies estar amarrat al port degut a que l'aigua havia de circular, sinó les captures es morien. A més tenia altres inconvenients, que si estaves amarrat a un port on hi havia anguiles, elles es ficaven pels forats i menjaven el que volien, però si s'atipaven molt després no podien sortir pel forat.
Per a la pesca del curricà també es feia servir el viver, per a mantenir l'esquer viu, sobre tot es feia servir per a mantenir vius calamars o sèpies. Pescant a l'encesa i en poteres pescàvem calamars i es mantenien vius dins del viver tota la nit, a la matinada escàvem el calamar viu, és una bona mossegada en bon matí per una serviola, déntol, palomida...sempre es millor fer servir un esquer viu que no artificial.
Les sèpies es guarden les femelles, es coneixen perquè dins de la sèpia es veuen les gònades que son de color vermell que no tenen els mascles. La manera més fàcil de consegir-les es a traves d'un pescador professional que pesqui al tresmall (un dia explicaré que es un tresmall, com s'arma i com es fa servir), li comanes es dia abans i les guardes dins el viver.
Aquesta pesca es fa servir quan estan en zel, aixo es des de el mes de gener fins a març. La tècnica per preparar la sèpia per pescar és fer un forat, el més petit possible, a la banda del darrera de la sèpia per fermar-hi un fil per arrossegar-la molt a poc a poc, si és possible a rem i els mascles s'atraquen i amb el salabre l'arreplegues i dins el covo. Una cosa que no s'ha de fer, si els fons estan net, es sortir del port sense amollar la femella d'amarrats perquè a traves dels forats del viver els mascles ensumen la sèpia i no es mouen del costat de la barca.
Hi ha més anècdotes, que si vole-ho les puc contar.
4 comentaris:
Conta, conta el que vulguis, que és un plaer llegir-te.
Quant un en sap...
Molt interessant Jaume.
Em sembla que jo conec el malalt que comparteix habitació....... :)
Publica un comentari a l'entrada