dijous, 27 de gener de 2011

Un dia de pesca.

El dissabte passat varem anar a pescar als voltants del port de Cala Gamba amb la pastera del club. La tripulació estava formada per en Tomeu Rosselló, en Diego Villalonga i jo. Estava previst anar a pescar sípies al reclam i per un descuit del pescador que les havia de guardar, ens varem quedar amb un pam de nassos i férem un pla alternatiu, anar a pescar pops.
Agafat amb la fitora.
La nit abans vaig preparar els ormejos per l’ocasió. Unes línies de monofilament del 40, un plom de 60gr passat per dins, un tornet i 50cm de monofilament del 20 amb un ham a l’extrem, on hi escarem la sépia viva (en aquest cas no). Una pedra de marbre blanc amb 5 braces de fil de 2mm  i un cabdell de fil amb dos peixets artificials per si un cas hi pegava qualcuna sípia.
Pedra de marbre blanc amb els peixos d'esca.
Tiradora, també li diem popera.
Peixet artificial, no és de plom i queda horitzontal.
Al moll on arribaven les barques feia un fred que pelava. Quan vaig veure entrar el llaüt “Bernardino”per la bocana, veient els gestos que feia el patró ja vaig veure que no havia guardat les sípies. Vaig pensar que en lloc d’anar a pescar les sípies aniríem a pescar pops, agafant uns peixos de coberta. 



Hi ha una anècdota que reflexa el patiment d'aquesta gent de la mar. Va ser una nit molt freda, fins i tot va nevar a nivell de mar, traient les xarxes tenien neu en coberta i un dels pescadors, en Miki, quan va arribar a terra va dir "avui no es veien gavines sinó pingüins". 
Podem apreciar la neu damunt del Galatzó i el nivell baix de l'aigua degut a les calmes de gener.


Al moll de Cala Gamba ens varem trobar amb en Tomeu, que ja esperava a bordo de la pastera, vam embarcar i per fora. En Diego és un expert en imatge i va enregistrar l'eixida, en Tomeu als rems i jo preparant els ormejos. 


A la bocana del club vàrem amollar la pedra de marbre blanc, que és el reclam visual (es fa servir una pedra pel pes)els pops els atreu el color blanc i uns peixos amarrats banda amunt de la pedra con a reclam per l'olfacte. La que varem fer servir nosaltres és sense hams, vol dir que encara és una pesca més selectiva, el pop no s’enganxa i el pescador ha de ser més fi. Des de terra es fa servir un altre ormeig que du uns hams i també és blanc, el que diem la "tiradora" o “popera” que també és per agafar els pops. Explicarem un poc les característiques del pop esperant a que piqui.
Característiques; El pop (Octopus vulgaris); és de la família dels mol·luscs i classificats dins els cefalòpodes (que tenen els peus al cap). Te el cos en forma de globus i no te aletes natatòries, el seu sistema de propulsió és a xorro, agafa aigua dins el mant i l’expulsa pel sifó amb força expulsant l’aigua i si està en perill pot amollar unes gotes de tinta creant un núvol negre al voltant i així el depredador no sap cap on a anat.
Però el seu secret està en el camuflatge, és capaç de tornar del color del fons en segons gràcies als cromatòfors que te per tot el cos. És de la família dels octòpodes perquè te vuit cames, que no totes son iguals i tenen dues fileres de ventoses. 






Ni ha una que és molt important, la que utilitzen per la reproducció que es l’hectocòtil, fan anar l’esperma pel mig dels tentacles dins un espermatòfor que és introduït dins el mantell de la femella amb l’hectocòtil, on es fecunden els ous i son dipositats dins càpsules formant ramells aferrats a les roques a poca aigua, aquest procés es du a terme des del mes de desembre fins a març, quan fa l’eclosió l’ou, l’individu nascut no te un procés larvari, ja es sembla als seus progenitors i comença la migració tròfica a més profunditat, fins als 100 o 150m, per trobar més aliment i menys depredadors. És pesquen amb tremalls, nanses,  arrossegament, artesanal amb embarcació i des de la costa...



Dins la família dels octòpodes podem trobar altres espècies que es pesquen al litoral com pot ser el trobiguera (Octopus macropus), te una curiositat i es que s’allarga molt i es pesca al tremall i a l’arrossegament. El mesquer (eledone moschata), bàsicament es pesca a l’arrossegament. El blanc (eledone cirrosa) es pesca a l’arrossegament.
En Tomeu Rosselló als rems de la pastera.

Detall de la fitora.


El primer que es va aferrar ens va collir despistats, anaven treien un fil que havia perdut un pescador de canya des de terra. Teníem el sol de cara i jo duia roba cridanera, el pop quan s'atracava a la pastera, que també és de color cridaner, s'amollava, ens varem capgirar i dins l’ombra el vaig poder agafar amb la mà. Amb el segon varem jugar una mica, l'alçàvem fins a cara d'aigua i es desferrava, per poder enregistrar-ho bé. El varem escalivar i no s'atracava, al no poder-ho agafar amb les mans finalment el vaig clavar amb la fitora quan estava al fons.

Estava a punt d'agafar-lo.


Una mossegada el mig del ulls per matarlo fotos D.V.

Anècdotes.
A l'Aula del Mar, que estava a l'edifici antic de l'Arenal i ara està a l'edifici de Can Sales, al molinar. Hi tenien unes peixeres amb diferents espècies, a una d'elles tenien un pop. El pop sortia de la peixera on estava i anava a les altres peixeres, se fotia el peix i tornava, així ho va fer un parell de vegades i els biòlegs no sabien com podien fugir els peixos de la peixera. Un dia  van decidir fer guàrdia i van veure com el pop sortia de la seva peixera i es ficava dins l'altra a menjar i tornava. Li varen posar una tapa amb un pes i no va poder tornar a sortir.



Quan jo era nin no hi havia tants d'entreteniment com avui, els més vells sempre te feien entremaliadures. Un dia el meu pare me va enviar a l'apotecaria a dur un pop trobiguera,  tenen la característica que es van allargant. Jo el duia a la mà i de camí la gent que estava asseguda al bar me feia befa del que duia a les mans, perquè la gent del lloc sabia lo que era un trobiguera i es feien un fart de riure, quan vaig arribar a l'apotecaria el pop ja arrossegava pel terra, me va dir l’apotecari amb una rialla que el podia tornar a bordo, hi havia complicitat entre ells. Ja no me bastaven les dues mans per aguantar-ho i el pop arrossegava  més per terra, quina vergonya quan vaig tornar a passar per davant del bar.

Un dia vos contaré el conte de la llagosta, la morena i el pop.

Historietes de banda, els pops també es poden pescar professionalment d'altres maneres. Amb l'arrossegament, tremall, nanses i qualsevol utensili que el pop es pugui ficar dins. A Xàbia n'utilitzen uns que el nostre amic Amadeu Ros ens dirà com es diuen i con les fan servir, a Mallorca no es fan servir aquest ormejos i jo no record de com es diuen.

 Estibats al moll de Xàbia l'any 2006


Quan estàvem ja amarrat a terra i berenant, varem veure sortir un altre pic la pastera  pel mateix lloc on varem anar nosaltres, el que fa l'enveja, en Bernat Oliver i en Toni Jover que ens varem veure arribar amb la gran pescada no es varen resistir i ho varen anar a provar ells.


Bogant amb la pastera.

El dia que cuini els pops, el faré amb ceba i vos contaré com ho faig.

Vull donar les gracies a nen Tomeu per gestionar el tema de la pastera i a nen Diego per donar-me gran part de les fotos d'aquesta entrada.

Queda pendent anar a pescar les sépies al reclam i en sortir vos ho contaré.

9 comentaris:

Joan Bonet i Nadal ha dit...

Jaume: un relat molt eixerit, i a mí al igual que a n'en Toni i en Bernat, també hem fà enveja.
Si qualca día hi hà un lloc, per un cul inquiet i per una aixida d'aquestes, jo hi som si em voleu.
Una abraçada i enhorabona per aquets relats, i que no manquin!

Anònim ha dit...

Molt instructiva la teva entrada,veuret amb la mossegada bona lliçó pràctica. Espero la recepta del pop amb ceba. Huuummmm!
Toni Clapés.

Bartomeu Rosselló i Boeres ha dit...

Un altra vegada, extraordinària lliçó de la mar. Jaume no deixis d'escriure aquestes coses que ho fas de meravella. Una magnífica combinació de la ciència amb el profund coneixement de la cultura tradicional de la mar.
M’ha agradat moltíssim llegir el relat, però més m’ha agradat viureu en persona i compartir aquesta bona estona amb vosaltres dos. Gràcies Jaume i Diego.
Per cert, podreu veure tot l’enregistrament de la pescada al programa l’Aguait de TV Mallorca que s’emetrà el proper dimarts 1 de febrer a la nit.
Una anotació, del que comentes dels ormejos per la pesca del pop que utilitzen a Xàbia, també ho he vist fer al meu padrí al Port d’Alcúdia. D’això se’n diuen “cadufs” o col•loquialment “cadufos” quasi com els de les ximbombes.
Jaume, el dit, continua amb aquest relats, són força instructius i entretenidors.
Uep! avís a navegants internautes... encara queda l’episodi d’anar a fer d’alcavot, anar a la pesca amb sípia femella. Crec que en Jaume us haurà de contar, el que passa és que aquesta vegada no sé si hi haurà queixalada entre els ulls, txa, txan!

Anònim ha dit...

Molt instructiu Jaume, fa gana de sortir a fer la pescada o ¿pulpada?
Vicente G-D

Nicator ha dit...

El pop va cridar molt quan el mossegares?.
Com sempre, molt interessant i instructiva la teva entrada. Continua.

Jaume Rosselló ha dit...

M'ha agradat molt aquesta entrada: entretinguda i instructiva a l'hora, cosa gens fàcil d'aconseguir. Enhorabona per la pescada. Jo també esper la recepta del pop amb ceba!

Jaume Amengual ha dit...

bon vespre a tots,
Joan, clar que si que hi ha un lloc per a tu en aquestes aixides que les podem programar amb una mica de temps.
ni ahura més
salut
----------------------
Toni, és com es maten sino tens guinavet per fer-ho. si que farem l'entrada de com cuinar el pop, el que no se com fer és com podras sentir la flaira de la casserola...
salut
---------------------
Tomeu,
estic impacimet de veure el que sortira al programa perqué en Diego ho enrregistrava tot i vaig dir moltes coses...
anirem a pescar les sípies...
salut
--------------------
Vicente,
quan tornis a venir per Mallorca avisa hi anirem a fer qualcuna entremaliadura per la mar.
salut

--------------------
Biel,
el bon gust el tindra quan els m'hos fotrem un mati per berenar...
salut
---------------------
Jaume,
tindrem pop en ceba.
salut

Amadeu Ros i Torres ha dit...

Hola Jaume, companys, al País Valencià s'anomenen "cadups", per què són els mateixos cadups de la nòria de treure aigua per regar la terra. Últimament els mariners els nomenen perols. Solen ser de fanc cuït, però també n'hi ha de plàstic i funcionen igual. A Xàbia van començar a utilitzar-se a partir dels anys de 1980. A Xàbia no s'utilitzaven però a altres ports sí.
És una pesquera bastant senzilla, per què els polps se n'entren a qualsevol objecte buit.
Espere que vos aporte dades.
Moltes gràcies i salut.

Amadeu.

Jaume Amengual ha dit...

bona tarde Amadeu, moltes gràcies per les teves dades, no sabia que fosen els materixos que els de la nòria de treure aigua.
es calen com si fos una filera de nanses i quan el pop esta a dins se treuen amb un xorro de lleixiu.
moltes gracies i fins aviat
memories a la gent de la terra...