dissabte, 20 de novembre de 2010

El nostre llaüt


A l'any 2004 va sortir a la venda un llaüt, que en saber de quin bastiments es tractava no vaig poder tornar enrere en la decisió, perquè va ser construït per el germà del meu pare, Guiem Amengual Taberner, a l'any 1984 a les seves drassanes del Molinar.
L'encarreg de la construcció de l'embarcació va ser en Pedro Amengual, fill de pescadors del barri. Tenien una embarcació que es deia "Fontanella". Per els dos era massa petita i van decidir comanar-ne una  més gran al mestre  "Gallines", que es com ens diuen de mal nom a la nostra família. En Pedro es va tenir que sotmetre a un interrogatori per a decidir com havia d'esser l'embarcació, preguntes com a quin tipus de pesca realitzaria? quina zona de les Illes? si havia de conservar les captures d'esquer per construir un viver? entre d'altres, el Tio va començar la construcció de bastiment acabant-lo un any i mig després degut a l'alternança entre la pesca i l'ofici de mestre d'aixa. Va sortir una embarcació de línies a motor i van triar el nom  de la seva dona, Margarita Maria. El Tio encara esta en actiu però en miniatura, es dedica a fer maquetes d'embarcacions que li venen al cap o que en sen parlar d'elles i les construeix con si les fer en gran.




En Pedro es volia dedicar a la pesca de tresmalls, palangres i calamars; conservar-los vius dins el viver (dedicaré una entrada per explicar d'utilitat d'aquest element)  per a la pesca amb la roda (currican), es va dedicar a la pesca d'aquest ormejos a la zona Sud de Mallorca i Cabrera, a l'hivern pescava a palangre, tresmalls i els caps de setmana feia gamba com a esca per a la pesca d'esbarjo a la badia de Palma.
En Pedro, durant les llargues nits pescant a l'encesa els calamars embarcava els apunts d'empresarials i anava estudiant entre calada i calada. A la tarda assistia a la universitat. Quan va acabar els estudis va decidir vendre el llaüt i muntar una gestoria al barri. A l'hora de vendre l'embarcació va tenir dubtes del que fer degut a la incongruència de la llei a tenir que desballestar l'embarcació per poder cobrar els ajuts que donava la CEE per tona al bastiments dedicats a la pesca. Va posar el llaüt en venda perquè no va tenir coratge de desballestar-lo. Un policia local el va comprar i al cap de dos any va tornar sortir a la venda i va ser quan l'obtinguérem nosaltres, dic nosaltres perquè el tenim a mitges amb uns amics Valencians que viuen a Binissalem, en Cèsar i na Sara.
El llaüt no estava aparellat de llatina i ho férem nomes adquirir-lo, eren les nostres intencions des de el primer moment.
Aparell de triquet i mitjana
Vam decidir canviar-li el nom i li posarem "Brandó" (tió encès, torxa...definició del diccionari, també es la luminescència de la mar, a la nit i es produïda per un animaló que esta dins el plàncton i es diu centinela noctiluca, desprèn llum sense produir calor), nosaltres utilitzàvem aquesta paraula amb el meu pare a l'hora de tirar de l'artet a les albes per el jarret, degut a que si viràvem de l'artet quan encare s'encenia tota la xarxa quedava verda i no agafàvem cap peix. Mon pare deia, si feim una barca nova li posaríem "Brandó".
El que mes en agrada es anar a la barca per intentar pescar una mica i després cuinar-lo a bordo, ho faig com ho feia quan pescava, sofrit...un dia en parlaré d'aquest tema i diferents coses de la gastronomia a bordo i costums.
Primer ho pescam
Quan basta, a fer el brou.
El brou fet, a per l'arros o fideus
I a dinar, (hem dinat fins a 12 a bordo)
 Com no, també ens agrada anar de trobades, tenim un remolc i si ens ve de gust traslladam la barca i la tripulació.

I si fa falta anam navegant.

Preparació de la navegació per anar a Fornells (Menorca)
Navegant per davant del Cap Regana
El far de Cavalleria per la proa.
Navegant a Fornells en família.
Aquestes son algunes de les activitats que feim amb la nostra barca.
Continuarà...

7 comentaris:

Bartomeu Rosselló i Boeres ha dit...

Formidable, entranyable, admirable!!!!

Joan Sol ha dit...

Estupenda entrada, Jaume! Molt interessant tot el que expliques, en especial això del "brandó" que no sabia.
Quan vinguem amb la Marta ens heu de fer un arròs com aquest, eh?

Penjaré l'entrada al Grup de la Navegació Tranquil·la del Facebook, perquè trobo que representa plenament aquest esperit.

Records!

Nicator ha dit...

M'ha agradat molt. Continua contant, no t'aturis.

Jaume Amengual ha dit...

bon dia Tomeu,
un dia, amb el blauet, vares gaudir d'uns fideus a bordo del Brandó a Illetes, no he contat el tema del marisc, tu ja saps perquè.
salut
----------------------------------
Joan, quan vulguis posarem el motor en marxa per anar a pescar en vosaltres i farem arros o fideus, vos deixaré triar, a bordo o a casa segons l'època.
es curiós el tema de la luminescència, el que mes me crida l'atenció es que un esser viu tant petit pugui aconseguir fer llum sense produir calor i que el humans encara no ho hagin aconseguit.
crec que nosaltres feim una navegació tranquil·la a la nostra manera, i esper que l'estiu que ve puguem gaudir de barques amarrades als nostres costats i em comprometo a fer dinar per a tots, a veure si sou capaços de aconseguir que no me basti l'olla per fer el brou.
salut i gracies pels anims

----------------------------------
bon vespre Biel,
si que seguiré escriguen.
Els fideus que verem fer amb en Tomeu tels vares perdre. Per que pugui venir la teva dona podem fer la moguda amarrats a terra.
Estas convidat al proper dinar a bordo.
Hi cabrem mes gent dins el Brandó, estem fent una ampliació que en parlaré a la pròxima entrada.
salut

Miguel ha dit...

M'ha agradat llegir i veure aquest post. M'ha portat a la ment les maquetes que feia mon pare (fa sis anys que va morir) que eren molt acomparades a les de les fotos que tu ens mostres.
Veig que la navegació per la costa de les illes està assegurada durant molt de temps, perquè veig xiquets i xiquetes a bord. Molt bé, així m'agrada.

Una abráçada.

Jaume Amengual ha dit...

Bon vespre Miquel, les maquetes són fetes del meu oncle, encare es viu i en fa qualcuna, però ja esta molt vellet. Esperam recuperar la navegació amb els nostres petitons, que si no els ensenyam a anar amb aquestes embarcacions es pensaran que surten de les postals i no val la pena.
salut

Anònim ha dit...

hola!
M'ha agradat veurem a una foto del teu blog.
Quan ho contes sembla fantàstic, però quan ho vius és molt millor.
Moltes gràcies per haver-nos introduit dins aquest món de les embarcacions tradicionals.
Sara