
A l'any 2004 va sortir a la venda un llaüt, que en saber de quin bastiments es tractava no vaig poder tornar enrere en la decisió, perquè va ser construït per el germà del meu pare, Guiem Amengual Taberner, a l'any 1984 a les seves drassanes del Molinar.
L'encarreg de la construcció de l'embarcació va ser en Pedro Amengual, fill de pescadors del barri. Tenien una embarcació que es deia "Fontanella". Per els dos era massa petita i van decidir comanar-ne una més gran al mestre "Gallines", que es com ens diuen de mal nom a la nostra família. En Pedro es va tenir que sotmetre a un interrogatori per a decidir com havia d'esser l'embarcació, preguntes com a quin tipus de pesca realitzaria? quina zona de les Illes? si havia de conservar les captures d'esquer per construir un viver? entre d'altres, el Tio va començar la construcció de bastiment acabant-lo un any i mig després degut a l'alternança entre la pesca i l'ofici de mestre d'aixa. Va sortir una embarcació de línies a motor i van triar el nom de la seva dona, Margarita Maria. El Tio encara esta en actiu però en miniatura, es dedica a fer maquetes d'embarcacions que li venen al cap o que en sen parlar d'elles i les construeix con si les fer en gran.






En Pedro es volia dedicar a la pesca de tresmalls, palangres i calamars; conservar-los vius dins el viver (dedicaré una entrada per explicar d'utilitat d'aquest element) per a la pesca amb la roda (currican), es va dedicar a la pesca d'aquest ormejos a la zona Sud de Mallorca i Cabrera, a l'hivern pescava a palangre, tresmalls i els caps de setmana feia gamba com a esca per a la pesca d'esbarjo a la badia de Palma.
En Pedro, durant les llargues nits pescant a l'encesa els calamars embarcava els apunts d'empresarials i anava estudiant entre calada i calada. A la tarda assistia a la universitat. Quan va acabar els estudis va decidir vendre el llaüt i muntar una gestoria al barri. A l'hora de vendre l'embarcació va tenir dubtes del que fer degut a la incongruència de la llei a tenir que desballestar l'embarcació per poder cobrar els ajuts que donava la CEE per tona al bastiments dedicats a la pesca. Va posar el llaüt en venda perquè no va tenir coratge de desballestar-lo. Un policia local el va comprar i al cap de dos any va tornar sortir a la venda i va ser quan l'obtinguérem nosaltres, dic nosaltres perquè el tenim a mitges amb uns amics Valencians que viuen a Binissalem, en Cèsar i na Sara.
El llaüt no estava aparellat de llatina i ho férem nomes adquirir-lo, eren les nostres intencions des de el primer moment.
 |
Aparell de triquet i mitjana |
Vam decidir canviar-li el nom i li posarem "Brandó" (tió encès, torxa...definició del diccionari, també es la luminescència de la mar, a la nit i es produïda per un animaló que esta dins el plàncton i es diu
centinela noctiluca, desprèn llum sense produir calor), nosaltres utilitzàvem aquesta paraula amb el meu pare a l'hora de tirar de l'artet a les albes per el jarret, degut a que si viràvem de l'artet quan encare s'encenia tota la xarxa quedava verda i no agafàvem cap peix. Mon pare deia, si feim una barca nova li posaríem "Brandó".
El que mes en agrada es anar a la barca per intentar pescar una mica i després cuinar-lo a bordo, ho faig com ho feia quan pescava, sofrit...un dia en parlaré d'aquest tema i diferents coses de la gastronomia a bordo i costums.
 |
Primer ho pescam |
 |
Quan basta, a fer el brou. |
 |
El brou fet, a per l'arros o fideus |
 |
I a dinar, (hem dinat fins a 12 a bordo) |
Com no, també ens agrada anar de trobades, tenim un remolc i si ens ve de gust traslladam la barca i la tripulació.
I si fa falta anam navegant.
 |
Preparació de la navegació per anar a Fornells (Menorca) |
 |
Navegant per davant del Cap Regana |
 |
El far de Cavalleria per la proa. |
 |
Navegant a Fornells en família. |
Aquestes son algunes de les activitats que feim amb la nostra barca.