dimecres, 9 de març de 2011

Repartiment a "la part"

                L’altre dia va caure a les meves mans una carpeta que tenia guardada a un armari fa 14 anys i vaig trobar uns documents  que feia servir quan pescava. El que me va cridar més l’atenció, a part dels records, van ser els fulls que feia servir per fer les parts (sistema de repartició econòmica de les captures amb la tripulació) i m’agradaria explicar-vos el que és.
                Els treballadors de la pesca no cobren un sou fix, es fa una repartició que es diu a la part. A Mallorca es fan les parts cada setmana (de cara a la administració la fèiem al mes), segons el tipus de pesca es fan el divendres (les barques d’arrossegament i la venta del dissabte és per la setmana següent) i els altres els dissabtes (artesanals i encerclament) . En el meu cas es feien els dissabtes.
Així es com es fan les parts; Es sumen el total de les vendes de les captures de tota la setmana, el Monte Mayor. Per altre banda es sumen les despeses de la setmana i es resten del Monte Mayor. De la quantitat que queda es resta el 50% per l’armador i l’altre 50% per repartir. Després es treu el nombre de parts a fer amb la tripulació i es divideix el Monte Menor. En aquesta repartició era d’un patró (jo ja anava de patró a una embarcació de passatge) i un mariner, es a dir, tres parts, i es la quantitat a cobrar. Si havia algun incentiu a fer al patró o al mecànic per part de l’armador com agraïment i esforç es fa una compensació i s’amotava al grup A.
Full del darrer repartiment.

Com veieu el sistema és una mica antiquat i no gaire just, quan ho feia ja no m’ho semblava just però era lo establert. El mariner te que pagar la part proporcional del gasoil i de la seguretat social..., això no es fa a cap empresa, descomptar el llum o la factura del telèfon als treballadors no és el normal, es treballa amb un sou fix i prou. Avui dia a Mallorca ja hi ha barques que paguen un jornal fix a final de mes i si la part supera la nòmina, s’abona aquesta quantitat. Una mariner d’una barca d’arrossegament a Palma a la setmana pot fer de part uns 120€ que multiplicat per quatre son 480€ al mes, això per 16h de feina al dia, no esta malament veritat...
Aquest estiu a Fornells, Menorca, vaig entendre d’on venia el sistema de repartició a la part, es com la dels corsaris. La Patent de Cors era un permís dels reis per atacar vaixells d’altres potències en qual estaven el guerra. Era una mena de “pirateria legal”. Quan obtenien el tresor la repartició es feia de la mateixa manera.
El meu pare me contava  “quan anava a tirar del bolitx a la platja, per un altre, que no fos de la família se'n podia endur el peix que li cabia a les dues mans juntes”. Avui no funciona així però quasi.
              

5 comentaris:

LA MAR ha dit...

com era lo del ranxo?

Maria Antonia ha dit...

Molt interessant, Jaume.

Jaume Amengual ha dit...

bon vespre Jaume, lo del ranxo ho explicaré un altre dia amb imatges a bordo de la barca.
salut
-----------
Hola Maria Antònia, a vegades trobam el peix car i no sabem el que passa amb la gent que hi fa feina.
salut

Joan Bonet i Nadal ha dit...

Tenguent en compte qu'es una factura de repartiment d'un mes de Setembre del 97 a on es feren segurament moltes sortides a la mar, es un sou mal repartit i escafit.
Els que hem tingut la sort de sortir amb barques d'arrastre, ajudant a calar, treure, triar i descarregar, no més per la compensació del magnífic arrós o calderó del ranxo, ho donam per ben pagat, pero no és el mateix anar-hi per obligació, plogui, faci neu o un temps de foganya.
Una feina dura i mal pagada, que no més té la gran compensació de fer-la a un entorn de llibertat que tots desitjam a diari.
Salut Jaume i gràcies per les teves epistolars tan entretengudes i instructives.

Jaume Amengual ha dit...

bon dia Joan,
el 31 d'agost comença la veda de llagostes, però sempre es deixen uns "toms"(unió de tremalls, que un dia explicaré el que son i com s'armen)a la mar per aprofitar una a dues setmanes mes per acabar de fer la temporada al·legant que tenies averia, mal temps o el que set passava pel cap. Anar a pescar llagostes no es anar-hi un dia, que és una meravella, però quan dus tota la temporada de patir sol, calor i mal dormir, no te pareix tanta la compensació encara que el ranxo sigui de llagosta, cap roig o fideus. Sí que es varen sortir molts de dies i tens tota la raó de que el jornal és escafit, avui en comparació ho es més.
moltes gracies