dilluns, 30 de maig de 2011

Navegada per "Sa Rapita"

Aquest cap de setmana hem participat al III trofeu Illes Balears celebrat a aigües del migjorn de Mallorca. Vos mostro un vídeo perquè vegeu la qualitat de l’aigua on navegarem.  

video
El dissabte al mati varem partir, a hora de senyor, en Cèsar i jo del portitxol rumb a Sa Ràpita. Feia un mati espectacular, el cel clar i la mar com una bassa d’oli. En arribar al cap blanc varem trobar una mica de xaloc i polsi-metjàrem fins a s’Estalella. A l’arribada estava la família esperant.


La Regana per la proa.

Els infants que ens esperaven a terra.
Desprès de dinar ens tornem a fer al mar per prendre la sortida de la regata a la classe Open, com sempre fem tard emperò l’important és participar. Un ventet de 10 nusos va fer molt agradable la navegada. Estaven d’estrena de la nova distribució del pla vèlic i la veritat és que el floc que hem incorporat i fer córrer el pal a popa quasi un metre, ens dona unes altres sensacions a bordo. L’arribada a la boia va ser ajustada amb en Diegu que per una llargària de bataló en va guanyar.




L'armador tot feliç...

Va fer molt bona feina a la proa i va aguantar els aixa-bucs del patró.


Arribant a la boia.

Vam aprofitar el floc aparellat damunt del car.

La tripulació del dissabte, (d'esquerra a dreta; Sebastià, Nacho, Albert, Jaume i Cèsar).
El diumenge no vam fer tard a la sortida, vam tenir temps de demanar al comitè quin era el recorregut. Al moment de la sortida el vent va caure quasi a cero, però desprès es va animar fins a tenir un ventet molt agradable amb ratxes fins als 10 nusos. La tripulació va ser de luxe, tota la de Binissalem i la del Molinar. La canalla ho va passar de lo més be, i els grans també.
Les famílies al complet, en Sebastià fent la foto.


Ja és veu la panxeta!!!
Desprès de dinar vam navegar fins al molinar. Des de  Sa Ràpita fins al cap blanc vam navegar a vela, fins al cap enderrocat a vela i motor, i desprès dins la badia vam tenir un embat molt fort i vam arriar la major, en quatre hores amarrats a port.






Hem passat un cap de setmana molt agradable amb els companys de la vela tradicional a un escenari que realment val la pena fer vuit hores de camí per desfruitar d’unes navegades amb amics i familiars molt recomanables a tothom.

divendres, 13 de maig de 2011

Ja pot navegar la Barca de Mitjana?

A començament del mes de febrer vaig dur al tio un plànol d'una barca de mitjana i a finals d'abril ja esta llesta. Encara es podria guanyar la vida als seus vuitanta-cinc anys.

El mestre i la seva obra.

L'hi ha cercat un lloc privilegiat a ca la seva filla.











No se el que ha passat amb aquesta entrada, però el servidor no la guardada i aquí teniu les fotos de la barca.
Si voleu visitar el taller del tio posau-vos en contacte amb mi i anam a veure'l que  es posa molt content.

diumenge, 8 de maig de 2011

Soltes (ormejos fixos).

El mes d’abril comencen els preparatius de la pesca de soltes. Son xarxes fitxes que es calen amarrades a terra per aturar o pescar els peixos que venen a fresar a poca aigua per amollar els ous. És l'època ideal per trobar més aliment a l’aflorament de la primavera i la temperatura de l'aigua augmenta.

Dibuix d'una moruna.
Dins les xarxes fitxes podem trobar les soltes, morunes, almadraves...son uns ormejos que es calen per tradició a llocs estratègics on ancestral-ment han anat passant de pares a fills. A començament d’abril es fa un mesurament a les xarxes (que nosaltres li diem mideo), per veure si fan la llargària mínima i la llum de la malla és l’adequada segons la legislació vigent. Per a les soltes la llum de la malla és de quatre passades, això vol dir que amb la malla estirada n’hi ha dues amb 20cm. Es diuen passades perquè quan es construeix una xarxa es va fent la malla de costat a costat i es van fent passades per fer-la créixer.

A mitjan mes es fa el sorteig dels llocs on es calen aquestes xarxes. Es posen tants de punts de pesca (la cova fresca, es pujador des frares...) com embarcacions a sortejar.
Antigament es sortejaven és punts de tota l’illa i totes les barques de Mallorca. Si te tocava un punt de l’altre banda de l’illa te desplaçaves; o també es cedia o fins i tot es venia el lloc de calar les soltes. Avui dia es fan els sortejos a les diferents confraries i es sortegen els llocs de la costa que pertany a aquestes. Amb els meus contactes encara dins el mon de la pesca me varen avisar del dia que es realitzava el sorteig.
Ens varem desplaçar en Cèsar i jo per enregistrar el sorteig. Ja damunt del moll vaig passar molt de gust de parlar amb els antics companys, ells seguien parlant de les seves coses relacionades amb la pesca; que si els dofins, que si les regates (a un dels li van posar dues sancions aquell dia, una per no dur el canal 16 a la VHF en dual i l’altre per calar les xarxes dins el camp de regates...), que si el preu de la subhasta...quan va ser l’hora van anar cap d’alt de la confraria i per sorpresa meva, no me varen deixar enregistrar el sorteig, el secretari no hem va deixar ni presenciar el sorteig, encara que és un esdeveniment públic, els pescadors tampoc ho van entendre, encara som una mica novell amb el tema de les gravacions i de tot s’ha n’aprèn. 

Les soltes son xarxes d'enmallament, el peix queda agafat i es mor, per això s'han de llevar dos cops al dia. Es calen amarrades a la costa amb un o dos rotlos, es calen de prima o d’alba, és quan el peix va de passada a vorera de la costa per cercar menjar i es troba amb la xarxa. He intentat fer un dibuixos a veure si ho enteneu. 
 Al lloc on es cala la solta no hi ha la mateixa profunditat per tot, per aixo la solta te aquesta forma. Per construir-la primer es fa una batimetria del lloc i es mesura la distancia de la costa mirant el fons, si es possible no hem d'arribar a l'arena, ha de quedar damunt de la posidònia oceànica, la solta es descompon tot d'una perquè no es pot adherir a terra.
 Si es sap que el peix domes entra per un costat (transmissió oral de la gent major) es cala una solta amb un rotlo. Es sap perquè el peix ve per la part de dintre de la xarxa o per fora, també es una feina d'observació a l'hora de des-emmallar-lo.
 Quan es sap d'on ve el peix, també es pot apreciar per l'orografia del terreny, es cala amb dos rotlos. Son uns ormejos mals de manejar perquè tenen molta d'alçada i a l'hora d'estibar-ho a bordo es fa el plom del suro per separat, com l'ormeig d'encerclament.
La maniobra de calada d'aquest tipus de ormeig és delicat, es tenen unes senyes a la xarxa per saber en tot moment la solta que te queda a bordo per poder fer el rotlo, sinó ho fas quan toca te quedes sense xarxa. S'amarra la coa a terra i es comença a mollar en perpendicular amb la costa fins arribar al senyal que te la xarxa, es posa el timó a la banda i es fa el rotlo, en esta fet és un moment delicat perquè te trobes dins del rotlo i tota la xarxa sura, és un perill d'enganxar-se amb l'hèlix. A l'hora de salpar la xarxa s'agafa el cap del rotlo i es comença a virar, aixi quan has acabat pots tornar a calar.
Amb aquest tipus de xarxes es poden agafar els peixos pelàgics (melves, bonitos (sarda sarda), tonyines, al-bacores, sorells...i a la part de baix els demersals i bentònics(orades, sards, variades...escorpores, cap-roig...) també sípies, calamars...
Avui dia son uns ormejos que desgraciadament estan en des-us degut al transit que hi ha de nit i que no veuen les xarxes i de dia per curiositat, sobre tot les embarcacions de xàrter, les espatllen quan passen pel damunt amb l'hèlix o amb el timó. Un altre enemic son el bussejadors, que amb les xarxes tant a prop de terra és molt fàcil anar a agafar el peix, com un self-service i també tenim els dofins que també s'atipen de menjar, aquest tenen una diferencia amb els peixos i és que en tenir la coa amb horitzontal poden recular, agafant els peixos i fan marxa enredera, cada peix que agafa'n és un forat a la xarxa. 

Una curiositat de la vida;
Com es van conèixer el meu pare i la meva mare? al meu avi li va tocar al sorteig un lloc de pesca a Cala Rajada al NE de Mallorca; el punt es diu Cala Gat. Van anar a pescar allà amb les soltes i és van conèixer amb la meva mare, de Capdepera. Es pot començar a pescar l’1 de Maig fins a l’1 d’octubre i els va donar temps a festejar a començament dels 50. I el dia de Sant Jordi del 53 es van casar i van venir a viure al Molinar. 
Un dia ja vos contaré la història del meu pare.