dimarts, 28 de desembre de 2010

Pesca a Tavascan

Fa uns anys que en la família anam a esquiar a Tavascan, es una pista al Pallars Sobirà a la província de Lleida. Vaig conèixer un senyor major que me va contar una història un dia i no el me vaig creure, me va dir que al torrent de La Pleta del Prat hi agafava calamars, vaig pensar, quina bestiesa dins meu i no vaig dir res més.
Un altre dia en sortir del refugi vaig veure passar un senyor que duia un salabre i una senalla amb estris de pesca, encara no havia begut res aquell mati, no donava fe del que veia.
Intrigat per l'assumpte vaig baixar al poble a cercar una tenda de pesca,  fins a Llavorsí no la vaig trobar, sorprès, el dependent tot d'una em va servir un ormejos per a pescar calamars al riu, no m'ho podia creure, ho vaig comprar i d'alba al refugi, sense dir res a ningú perquè no en tractessin de loco, vaig sortir a pescar i el primer dia no va anar be. El segon dia vaig pujar una mica més, fins a l'estany del Diable i aquest dia si que me vaig haver de fregar els ulls quan vaig enganxar el primer calamar, fins a tres en vaig agafar aquell mati.
Al mati següent me vaig emportar un company del grup i ho va tocar amb les mans, en varem agafar dos, també va fer les fotos.
Pescant al rierol (foto: Toni Calero).

Dos exemplars ben macos (foto: Toni Calero).
En aquest refugi no hi ha cobertura de mòbil, Internet, TV ni res, quan baixi dia 4 de Gener, ja vos contaré i vos mostraré les fotos de les pescades al riu.

dijous, 23 de desembre de 2010

La pesca de jonquillo

Jonquillo dins el plat.
Quan era nin, embarcava amb el meu pare per anar a pescar jonquillo, feia molt de fred, no hi estava acostumat perquè estava arredos a l'aula de l'escola. Encara no teníem sonda i pescar era un instint, per part dels vells, cercant el peix pels racons de la baia de Palma. Segons com venia el peix dins el cop (part de la xarxa on queda el peix) sabien cap on seguir fent la feina. Va arribar la sonda, una sonda que gastava paper, un paper que es cremava quan hi passava una agulla electrificada, que amb el suport metàl·lic que tenia al darrera, cremava el paper amb el senyal del transductor (ve a ser l'ull de la sonda i està davall de la línia de flotació). Varen arribar les sondes de color i amb molta potència, són les que es fan servir actualment. Es va començar a seleccionar on es feia la feina, si no hi havia peix, no es calava l'ormeig.
El peix es marca amb un rodador (una boia amb un cordell de fil i un pes) que s'amolla quan es veu la mola de peix i es fan unes voltes al damunt; si no es mou del lloc, és jonquillo o cabotí, i després es fa la feina per veure si el podem agafar, estant fora de perill de les roques, la correntia...
Es un sistema de pesca semi pelàgic, que toca el fons però no es d'arrossegament, i se pesca d'aturat amb la barca fondejada i amarrada per un costat, per l'altre es fa servir per la maniobra de la jonquillera. La tècnica que es fa servir, intentaré explicar-la el més clar possible i al vídeo també ho veure-ho, és una vegada localitzat la mola de peix amb la sonda es fondeja i s'amolla una tralla de cap i unes boies (cabresteres) fins arribar al peix, on hi ha el rodador, amollam la jonquillera envoltant el peix i amollant una altre tralla fins arribar a les cabresteres. Es comença a virar de les tralles, de proa i de popa, amb l'ajud d'una màquina,  fins que arriba la xarxa i el cop, que es on hi trobarem les captures, si tot a anat bé. Al llibre de'n David Oliver, La mar quotidiana, a la pàgina 17, dalt a la dreta, surt una embarcació que està pescant a la jonquillera a mà.



 Pesca realitzada a bordo de na Rossa amb n'Isidor i n'Enrique.




El jonquillo, aphia minuta, és una espècie que es pesca els mesos de desembre fins a març. És un gòbit  molt petit que quan és adult pot arribar a fer 50mm. Es un peix que va en manades, moles que és com els hi deim nosaltres i sol estar mesclat amb diferents espècies com pot ser el cabotí, Pseudaphia ferreri, una espècie semblant però de menor qualitat i valor comercial, només arriba als 40mm de llargària, s'anomena així en honor a l'ictiòleg menorquí Jaume Ferre, fou descrita per a la ciència per Odon de Buen i Louis Fage el 1908, a partir d'exemplars de les balears. 

Cabotí, te un color més marró i te la panxa platejada.
El seu hàbitat es a fons entre els 3m fins a 50m en fons de posidònia i arena, també a vegades es posa damunt de la roca. És una espècie que quan arriba a adult es mor, no es cap larva de cap altre peix i el temps de vida es reduït. Aquestes podrien ser possibles captures mesclades amb la jonquillera que es podries agafar de manera accidental.
Raor (Xyrichthys novacula)

Donzella (mascle per la seva coloració) (Coris Julis)

Esparrall  (Diplodus annularis)

Variada o vidriada (Diplodus vulgaris)

Calamar (Loligo vulgaris)

Moll de roca (Mullus surmuletus)
És una de les espècies d'interès comercial a Mallorca i el dia 20 del present es va donar el sus per pescar-ho, com es publica al diari de Mallorca i al dia després, amb sorpresa dels pescadors, el preu a la llotja del peix es va pagar a 20€/q, una quantitat molt baixa per fer un any que no es pescava. Quan es feia la venta del peix amb les patrones, així s'anomenaven els que venien el peix a la llotja els matins, que solien ser família i defensaven millor el preu del peix de la barca que no a la subhasta a la baixa, que passa per una cinta i amb un comandament  a distància es compre el producte.
A l'hora de posar el jonquillo dins l'olla es cuinarà segons la zona, a ca nostre es cuina d'una manera molt simple, en feim raoles,  son com a pilotes (mandonguilles) esclafades, a casa les faig amb un parell d'alls tendres, ous, sal, pebre bo i jonquillo, no hi pos mai farina.
Quan pescava, que fèiem ranxo a bordo, quan l'arros o fideus els hi faltaven dos minuts per estar cuits hi posava una grapada de jonquillo dins, pareixien cucs, però estaven boníssims. 
        

dissabte, 18 de desembre de 2010

Tinc hora al mestre d'Aixa (segona part)

A l'entrada anterior vos vaig parlar del viver i en aquesta vos vull explicar més tasques que estem realitzant al llaüt.
Per poder decapar la pintura de l'interior de la popa varem treure el motor (un Solé de quatre pistons), el varem netejar, escatar i pintar.
A punt per pintar-ho.

Ja pareix un altre cosa.
En acabar de fer les feines de l'interior el tornarem a instal·lar i pareixerà nou. Canviarem el depòsit de combustible perquè és massa gran, 80 litres, amb aquest hem tingut tres vegades averia de pobre (que et quedes sense gas-oil), me costa recordar la darrera vegada que he fet combustible, ja que al sortir del port, si hi ha vent, posam les veles i és mal de fer el càlcul de l'autonomia, en posarem un de 30litres.

Per transportar el llaüt amb el remolc anava amb uns suports de rodes (tres parells a cada banda) i sempre quadrava que qualcuna quedava a una clara (lloc entre costella i costella), passava pena de que passes per ull i es fes mal be. He fer un suport on el costat queda recolzat damunt de cinc costelles i així anirà més ben assegut i també serveix perquè no dugui tot el pes damunt de la quilla.
Suport metàl·lic i de fusta ajustat al casc amb una goma de dos mil·límetres.
Amb aquests suports crec que el recolzament és millor.
A arribat l'hora de partir cap a Vilafranca on en Sebastià Vidal realitzara les tasques de mestre d'aixa a la barca.
Entrada del llaüt a les drassanes
Ja dins les drassanes, el Uep den Jaume Escanellas, al darrera (seran companys d'habitació).
Les feines que es duran a terme son;  hem de canviar tot el redó, la tapa regala, cordo, canviar unes pots on anava el viver i una antena nova.

Podridura devora de la roda de popa.
A l'aleta de babord.

Aquí es veu com s'ha desferrat el laminat del redó.

Al redó de popa hi ha una mica de podridura i a reu de la barca està laminat amb cola blanca, quan hem llevat el cordo s'ha desferrat tot, el farem tot de ben nou. La tapa regala i el cordó és canvien tots, estaven gastats, gràcies al nostre veïnat d'amarrament, que ha col·laborat amb el deteriorament d'aquest elements. Les pots de forro on era el viver les canviarem per no posar espitxes. I l'antena es necessària,  ja que n'hem rompudes tres. Hem decidit modificar la posició del pal una mica mes a popa i ens quedara a un terç el punt de creu.
Pensam que estarà llesta a mitjans de febrer per poder anar a pescar les sèpies i els calamars.

dijous, 9 de desembre de 2010

Tinc hora al mestre d'Aixa

El nostre llaüt esta malalt i li he demanat hora per anar al metge, be al mestre d'aixa. Fa temps que tenim ganes de fer unes reformes al llaüt i ha arribat el moment. Les tasques a realitzar son; treure el viver amb el corresponent canvi de les taules on hi ha els forats, decapar la pintura de la sentina i costats de la popa, canviar els cordons i la tapa regala, les dues paramoles, el depòsit de combustible, modificar la posició del pal i una antena nova, casi res...
Una de les tasques que teníem més ganes de realitzar era la de llevar el viver. L'espai que ocupa el viver és vital per el nostre funcionament a bordo, però el que és més important es que du instal·lat a bordo des de que la barca sura.
Vista del viver des de la coberta.

Vista del viver des de l'interior.

Ja sense el viver, es pot apreciar l'espai que ha quedat baix.
Primer vull explicar que és un viver. Es com una capsa instal·lada més o menys a la meitat de la barca i per vasos comunicants  es manté ple d'aigua igualada amb l'exterior, serveix per a posar les captures de la pesca. Aquest element va comunicat amb un forats a l'exterior de l'embarcació per tenir un corrent d'aigua dins el viver, aquest forat antigament anaven amb un tros de plom esclafat per dins i per fora, el plom es un element que sembla que la corrent galvànica no li afecta tant com al altres metalls, el nostre duia uns passa-cascos de llautó i feia 26 any que no es tocaven. Quan varen intentar afluixar la primera femella es va desfer a trossos de lo malament que estava, era ben necessari canviar-los o llevar-los.
L'ús que tenia el viver era per a mantenir el peix viu dins, aixo vol dir que un pescador que te un trast al mercat i duu a vendre el peix a primera hora del matí, amb un salabre es treia del viver, i el peix botava damunt de la parada, més fresc impossible. Avui en dia es fa servir un altre sistema que és més pràctic i que consisteix en tenir un  bidó en coberta i una bomba ,que també serveix per baldejar la coberta,es posa dins i ja tenim la circulació de l'aigua.
Darrera meu hi ha el tros de bidó amb la màniga dins.

Salabre per agafar el peix del viver.

 Un altre ús que tenia, quan no es podia dur gel a bordo, era la conservació de les captures dies dins el viver i en arribar a port es treia i al mercat. Era un passar pena perquè no podies estar amarrat al port degut a que l'aigua havia de circular, sinó les captures es morien. A més tenia altres inconvenients, que si estaves amarrat a un port on hi havia anguiles, elles es ficaven pels forats i menjaven el que volien, però si s'atipaven molt després no podien sortir pel forat.
Per a la pesca del curricà també es feia servir el viver, per a mantenir l'esquer viu, sobre tot es feia servir per a mantenir vius calamars o sèpies. Pescant a l'encesa i en poteres pescàvem calamars i es mantenien vius dins del viver tota la nit, a la matinada escàvem el calamar viu, és una bona mossegada en bon matí per una serviola, déntol, palomida...sempre es millor fer servir un esquer viu que no artificial.  
Les sèpies es guarden les femelles, es coneixen perquè dins de la sèpia es veuen les gònades que son de color vermell que no tenen els mascles. La manera més fàcil de consegir-les es a traves  d'un pescador professional que pesqui al tresmall (un dia explicaré que es un tresmall, com s'arma i com es fa servir), li comanes es dia abans i les guardes dins el viver.
Aquesta pesca es fa servir quan estan en zel, aixo es des de el mes de gener fins a març. La tècnica per preparar la sèpia per pescar és fer un forat, el més petit possible, a la banda del darrera de la sèpia per fermar-hi un fil per arrossegar-la molt a poc a poc, si és possible a rem i els mascles s'atraquen i amb el salabre l'arreplegues i dins el covo. Una cosa que no s'ha de fer, si els fons estan net, es sortir del port sense amollar la femella d'amarrats perquè a traves dels forats del viver els mascles ensumen la sèpia i no es mouen del costat de la barca.
Hi ha més anècdotes, que si vole-ho les puc contar.

dimarts, 7 de desembre de 2010

Vela llatina a les Illes Canàries

Visitant el bloc dels companys de Sant Pol de Mar he vist un vídeo que tenen penjat i no ho havia vist mai i ho vull compartir amb vosaltres.
Les virades son espectacular, veient amb quina facilitat passen el car,  dues troces i l'estil que tenen per mantenir l'estabilitat. 

També el que m'ha cridat l'atenció és que totes les embarcacions són iguals, aixi no hi ha problemes amb els rating, APMs, coeficients...que tots naveguen per igual.

Actualització:


Voldria compartir els que esta passant a "Dubai", on estan fent proves de la "America's Cup" i   naveguen en vela llatina.